FUGAÇ VEHEMÈNCIA

Imagen FB de Pere Bessó

FUGAÇ VEHEMÈNCIA

Darrere d’aquesta vehemència del goig, hi ha uns altres focs: en l’interior ens venç la fondària del miratge de les aigües, o de l’espill que és el mateix. Tot fuig o desapareix en l’eufòria del clímax i també en el desvetlament. Després és només silenci les messes i estrèpits de cendra l’esglai. (Res no és, per cert, quan descendeix el tren de la mitjanit.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

FUGAZ VEHEMENCIA

Detrás de esta vehemencia del gozo, hay otros fuegos: en el interior nos vence la hondura del espejismo de las aguas, o del espejo que es lo mismo. Todo huye o desaparece en la euforia del clímax y también en el desvelo. Después es sólo silencio la mies y estrépitos de ceniza el pasmo. (Nada es, por cierto, cuando desciende el tren de la medianoche.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga