RÈGIM NOCTURN

Imagen FB de Pere Bessó

RÈGIM NOCTURN

Perquè el dia es desfà en el ritu dels dubtes i les foscors que propaga l’horitzó. Hi ha desencontres en el nus negre de la nit: ens abandona la llum i és un malson l’ultratge, els pouets de sal en la boca, la pell que vocifera solitària. Davant del terbolí de les inclemències, cap serenor, llevat del designi de les ombres i la terra on transita la mort. Viure, si de cas, aquest reclamar-li a la memòria pel foc d’alguns somnis. Tremola el pols en la nit recurrent del coixí.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

RÉGIMEN NOCTURNO

Porque el día se deshace en el rito de las dudas y las oscuridades que propaga el horizonte. Hay desencuentros en el nudo negro de la noche: nos abandona la luz y es una pesadilla el ultraje, los pocillos de sal en la boca, la piel que vocifera solitaria. Frente al torbellino de las inclemencias, ninguna serenidad, salvo el designio de las sombras y la tierra donde transita la muerte. Vivir, acaso sea, este reclamarle a la memoria por el fuego de algunos sueños. Tiembla el pulso en la noche recurrente de la almohada.

.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga

PARADÍS MINAT

Imagen FB de Pere Bessó

PARADÍS MINAT

Soscavem el paradís i el temps amb l’udol de sang
dels vertígens: tota la realitat anà fent-se feraç descrepitud.
En els somnis, Circe, i aquella nuesa d’obscurs beuratges.
L’èxtasi de l’infern en la poma, la vida i els seu descens
al subsòl, a la pèrdua en la somnolència dels encaixos, la llengua abissal
en les estranyes llunyanies del no-ser.
En aquell temps de núvols i pluges, tots els déus dissolts,
inclosa aquesta brasa d’incandescències, en acabant el patíbul agre
de la vexació, la mosca a la vorera de les dents, el parrac de l’arc del cel.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PARAÍSO MINADO

Socavamos el paraíso y el tiempo con el aullido de sangre
de los vértigos: toda la realidad se fue haciendo feraz decrepitud.
En los sueños, Circe, y aquella desnudez de oscuros brebajes
El éxtasis del infierno en la manzana, la vida y su descenso
al subsuelo, el extravío en la somnolencia de los encajes, la lengua
abisal en las entrañas lejanías del no ser.
En aquel tiempo de nubes y lluvias, todos los dioses disueltos,
incluida esa brasa de incandescencias, luego el patíbulo agrio
del vejamen, la mosca al borde los dientes, el harapo del arcoíris.
.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga

ENCARA HI HA ESQUERDES

Imagen FB de Pere Bessó

ENCARA HI HA ESQUERDES

Mentre continuen els cementiris amb el seu ull d’aixadella, el pit s’obri fins cremar en la seua delícia de fèretre. Davant de la nit, la cara de la pedra i els èters derivats del subsòl. També aquesta mena de lent crucifix com un astre al peu dels meus ulls. Al voltant dels cavalls del plany, l’amulet del coixí com un ocell. (Hi ha esquerdes en la mola del desert d’aquella virginitat que encara colpeja.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AÚN HAY GRIETAS

Mientras continúan los cementerios con su ojo de azadón, el pecho se abre hasta arder en su delicia de féretro. Ante la noche, la cara de la piedra y los derivados éteres del subsuelo. También esta suerte de lento crucifijo como un astro al pie de mis ojos. Alrededor de los caballos del llanto, el amuleto de la almohada como un pájaro. (Hay grietas en el cardumen del desierto de aquella virginidad que aun golpea.)

.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga