DES DEL PIT PREMUT

Imagen FB de Pere Bessó

DES DEL PIT PREMUT

Des del pit premut, també la meua rotunda ceguesa. Els dies flàccids en una fulla d’ossos, els dies negres com un hivern d’ombres, els dies que reprodueixen els pins humits, a vegades bullents de fang i floridura: premen els cascos frenètics de la urgència i els dits del cel que s’obrin als crits. Visc sense més en aquest afany de refer el foc cada dia, de tirar-me al carrer com les andròmines envellides dels grisos d’un port de boira i fusta.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DESDE EL PECHO APRETADO

Desde el pecho apretado, también mi rotunda ceguera. Los días flácidos en una hoja de huesos, los días negros como un invierno de sombras, los días que reproducen los pinos húmedos, a veces bullentes de barro y moho: aprietan los cascos frenéticos de la urgencia y los dedos del cielo que se abren a los gritos. Vivo sin más, en ese afán de rehacer el fuego cada día, de tirarme a la calle como los tiliches envejecidos de los grises de un puerto de niebla y madera.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga