MISSIVA ESCRITA DAMUNT DE LA MANTA
Som comensals de buides pèrdues des del plom del matí dins a l’os de la
nit: res més cert que aquesta terra vençuda entre les mans; als ulls els fils
d’aram, la infància gravada en els alts relleus de l’insomni, cap relíquia,
excepte la convulsió confinada al silenci. Res no és de la còpula que es desfà
sota de la pluja. Només hi ha altars per a agulles de cap, metalls que vora de
l’arna foraden la carn; tampoc no hi existeixen fins aquest dia ocells amb el
seu dret al vol, llavors que germinen entre tant d’escepticisme. Vostè també
s’emportà l’embriaguesa d’una flauta, el paisatge sense pany; cancel•là
respiració i boca i àdhuc la brasa per a deixar-m’hi només cadàvers. Sé, però,
que «la seua esquena està marcada amb la meua llengua.»
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
.
MISIVA ESCRITA SOBRE LA COBIJA
Somos comensales de huecos extravíos desde el plomo de la mañana hasta
el hueso de la noche: nada más cierto que esta tierra vencida entre las manos;
en los ojos la alambrada, la infancia grabada en los altos relieves del
insomnio, ninguna reliquia, salvo la convulsión confinada al silencio. Nada es
de la cópula que se deshace debajo de la lluvia. Solo hay altares para
alfileres, metales que junto a la polilla horadan la carne; tampoco existen
hasta este día, pájaros con su derecho al vuelo, semillas que germinen entre
tanto escepticismo. Usted también se llevó la embriaguez de una flauta, el
paisaje sin cerradura; canceló respiración y boca y hasta la brasa para dejarme
solo cadáveres. Sé sin embargo que «su espalda está marcada con mi lengua.»
.
Del libro: «Mi memoria se ha cansado
de llover y esperarte», 2022
©André Cruchaga
