SET AMB ALGUN RECORD

Imagen FB de Pere Bessó

SET AMB ALGUN RECORD

Sempre pense en la història dels ocells i el seu cant mullat enmig del cerç. Un ala de pedra mossega les meues cataractes i així succeeix la degradació dels meus abismes. La història del fang em recorda cada jornada: en cada faena motlure ales malgrat els buits que puguen restar en les deformitats. Ara em repetesc amb èmfasi en els espills que em travessen la gola. (Gemegues quan flueixen el cel i la sang que clama per una porta. En la tremolor de les parpelles, aquell penyal que es deixa veure a mitja llum.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SED CON ALGÚN RECUERDO

Siempre pienso en la historia de los pájaros y su mojado canto en medio del cierzo. Un ala de piedra muerde mis cataratas y así sucede la degradación de mis abismos. La historia del barro me recuerda cada jornada: en cada faena moldeo alas pese a los vacíos que puedan quedar en las deformidades. Ahora me repito con énfasis en los espejos que atraviesan mi garganta. (Gimes cuando fluyen el cielo y la sangre que clama por una puerta. En el temblor de los párpados, aquel peñasco que se deja ver a medialuz.)

.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga

TORNADA A LA MEMÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó

TORNADA A LA MEMÒRIA

Del carrer d’ombres, els sediments del misteri de la memòria.
De la infancia trencada, l’epidermis de l’absència,
la pedra egocèntrica que multiplica els seus espais interiors.
De vegades només m’aferme en la immediatesa de les coses, en la ficció
anònima del temps que sustente.
Tot ho suposa el foc i aquest dolor de perdre les ales.
Tot resta, des del camí, en la totalitat del buit: el viatge,
suposa, tornar a les mateixes paraules fosques.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VUELTA A LA MEMORIA

De la calle de sombras, los sedimentos del misterio de la memoria.
De la infancia quebrada, la epidermis de la ausencia,
la piedra egocéntrica que multiplica sus espacios interiores.
A veces solo me afirmo en la inmediatez de las cosas, en la ficción
anónima del tiempo que sustento.
Todo lo supone el fuego y este dolor de perder las alas.
Todo queda, desde el camino, en la totalidad del vacío: el viaje,
supone, la vuelta a las mismas palabras oscuras.

Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga