viernes, 26 de septiembre de 2014

NAVEGACIÓ

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




NAVEGACIÓ




Pel fang les mans tallen les distàncies: aqueixos passos lents
de l’insomni, les ombres diürnes del llampec, la pedra de la fatiga
on enlluernen tantes instantànies.
—Cert. Des del llit, la vegetació de sal, els coralls nocturns
del suburbi o de l’antre, el vol o el braceig a través dels cantons 
de les onades; com tu, ofegat en els meues propis pensaments, quasi el dol
en l’entrecella, el prim litoral de l’invisible, la por carnosa de la remor.
(Sempre ens envaeix el rostre ponent de cendres inassolibles; en la gola
la febre implacable i sorda dels hiverns, el bullir de maleta i abric.)

Cap adins, tot fuig com cérvols penedits.
Cap adins, el rosegó de la lluerna, la ferida dels arcans.
Cap adins, l’argent viu sense excusa de les paràboles:
a la vella esperança deixaré, per si de cas, el meu testament de penombres.

“Navegació”d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PEREBESSÓ




NAVEGACIÓN




A través del barro, las manos tallan las distancias: esos pasos lentos
del desvelo, las sombras diurnas del relámpago, la piedra de la fatiga
donde deslumbran tantas instantáneas.
—Cierto. Desde el lecho, la vegetación de sal, los corales nocturnos
del suburbio o del antro, el vuelo o el braceo a través de las esquinas 
del oleaje; como vos, ahogado en mis propios pensamientos, casi el duelo
en el entrecejo, el delgado litoral de lo invisible, el miedo carnoso del murmullo.
(Siempre nos invade el rostro poniente de cenizas inasibles; en la garganta
la fiebre implacable y sorda de los inviernos, el hervor de maleta y abrigo.)
Hacia dentro, todo huye como ciervos arrepentidos.
Hacia dentro, el mendrugo del tragaluz, la herida de los arcanos.
Hacia dentro, el azogue sin excusa de las parábolas:
a la vieja esperanza le dejaré, por si acaso, mi testamento de penumbras.
Barataria, 19.IX.2014