lunes, 14 de enero de 2019

DESTÍ POSSIBLE

Imagen FB de Pere Bessó





DESTÍ POSSIBLE




Em queden els residus atrinxerats al badall. I la meua joventut de faula a la vora de la ràfega capitulada. Flueixen en les illades les rotacions d’aquelles mossegades i les engrunes supervivents de la despulla. (Després de tot, en la deshora, la mort també té el seu encantament.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ





DESTINO POSIBLE




Me quedan los residuos atrincherados en el bostezo. Y mi juventud de fábula al borde de la ráfaga capitulada. Fluyen en los ijares las rotaciones de aquellas mordeduras y las migajas sobrevivientes del despojo. (Después de todo, en la deshora, la muerte también tiene su encantamiento.)

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

ENSOPEGADES

Imagen FB de Pere Bessó





ENSOPEGADES




A estones ens destorben les fleques en carrers i bulevards, o la resina del querosé fins al coll. Me resulta incomprensible el món dels fetitxismes, i les mirades en extrem dels peep shows. Per alguna raó, ens agrada la utilleria del crepuscle, anar pel món, buidats d’artificis, com a simples fulles afermant-se en la nuesa. 

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ




TROPIEZOS




A ratos nos estorban las panaderías en calles y bulevares, o la resina del kerosene hasta el cuello. Me resulta incomprensible el mundo de los fetichismos, y las miradas en extremo de los peep shows. Por alguna razón, nos gusta la utilería del crepúsculo, caminar por el mundo, vaciados de artificios, como simples hojas afirmándose a la desnudez. 

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga



ESBROSSAMENT

Imagen FB de Pere Bessó





ESBROSSAMENT




Després dels impediments hem sobrepassat aquests estretes giragonses de l’ànsia i el dubte. En el cor de l’òsmosi es buidaren els calius i corcs. Vespreja, lívida, la pluja de la bogeria: puc tornar a les sendes del teu sexe i entrar a la profunditat dels teus absoluts, al punt de dissoldre’m. (Al voltant de l’envà dels rampells, la floració consumada.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ




DESBROCE




Después de los impedimentos hemos rebasado esos estrechos recovecos del ansia y la duda. En el coro de la ósmosis, se vaciaron los rescoldos y carcomas. Atardece, cárdena, la lluvia de la locura: puedo volver a los senderos de tu sexo y entrar a la profundidad de tus absolutos, al punto de disolverme. (Alrededor del tabique de los arrebatos, la floración consumada.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga