viernes, 4 de enero de 2019

ALLÀ, EL MÍSER SOMNI

Imagen FB de Pere Bessó





ALLÀ, EL MÍSER SOMNI




Allà, en el míser somni de l’hivern, només el cel bullent del McHenry Museum. Res no és real en l’oceà blau de la Burney St. A prop, l’astrolabi de les ombres que indaguen en el més enllà dels tocadors funeraris de la nit. A prop els fantasmes del crit i les quarenta nits de l’encallador, l’absurd tenebrós dels transeünts, el falset del pantà percudit en el melic, les íntimes parelles a punt de l’erupció. A estones, només una mirada dissolta en les premonicions, alguna lluerna catapultada per la saliva, o uns captaires sigilosos en l’estació del tren.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ALLÍ, EL MÍSERO SUEÑO




Allí, en el mísero sueño del invierno, sólo el cielo bullente del McHenry Museum. Nada es real en el océano azul de la Burney St. Cerca, el astrolabio de las sombras que indagan en el más allá de los tocadores funerarios de la noche. Cerca los fantasmas del grito y las cuarenta noches del atolladero, el absurdo tenebroso de los transeúntes, el falsete del pantano percudido en el ombligo, las íntimas parejas al borde de la erupción. A ratos, sólo una mirada disuelta en las premoniciones, algún tragaluz catapultado por la saliva, o unos mendigos sigilosos en la estación del tren.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

FOGUERA IRRENUNCIABLE

Imagen FB de Pere Bessó





FOGUERA IRRENUNCIABLE




Ens hem assegut en el centre de la nit i mossegat la flauta dels absoluts. Més enllà de les albades, tota la cendra junta, possessa de l’entranya. Res no oblidem, encara que fem de costat la respiració, la boira i els excessos del seu perill, el desig que indaga sense imposicions. Com deixar de ser davant de l’espina gaudiosa que ens supura en maduresa, com davant dels ecos òrfics de la verema. —Ja la casa en la tardor, l’ull es perd en l’horitzó, però no el degoteig —per bé que de vegades trencat— de l’ocell de febre en el buit. Per cert que el rigor del cruixit llepa els darrers carrers de la nuesa.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





HOGUERA IRRENUNCIABLE





Nos hemos sentado en el centro de la noche y mordido la flauta de los absolutos. Más allá de las alboradas, toda la ceniza junta, posesa de la entraña. Nada olvidamos aunque hagamos de lado la respiración, la niebla y los excesos de su peligro, el deseo que indaga sin imposiciones. Cómo dejar de ser frente a la espina gozosa que nos supura en madurez, cómo frente a los ecos órficos de la vendimia. —Ya la casa en otoño, el ojo se pierde en el horizonte, pero no el goteo, —aunque a veces roto—, del pájaro de fiebre en el vacío. Por cierto que, el rigor del crujido, lame las últimas calles de la desnudez.

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga