miércoles, 13 de febrero de 2019

PERPLEXITATS

©Pintura Francisco León






PERPLEXITATS




Just a l’espill encegat, la lluna d’aigua soterrada en el meu alé.
En les temples les idees buidades de les mosques,
la bilis de la ràbia en el gos de carrer, armat de vòmits,
com aquell antre ferotge dels bassals.
Portes d’espines soscaven, igual que el fem, l’encant
de l’ocell que escriu en el quadern del cerç.
(Tot té aquesta escriptura fosca del crim i la mort d’hora
de la intel·ligència i l’atroç inventari de la història.)
Els ideòlegs des de la seua gàbia ens dicten les seues consignes,
frases enllaunades, sofismes del present.
Entre un udol i un altre, la massa patètica de la retòrica
i la seua insidiosa orina, supèrflua com el balbuceig de l’asfíxia.
Som, per cert, ostatges dels cecs, maldestres identitats.
On és el tinter i la paraila ocell?
Fora de certes consignes, els mateixos urinaris als parcs,
els mateixos negocis irregulars,
i les interminables perplexitats que no es sostenen en cap
biga de l’horitzó: excepte els bons negocis de la política,
amb la seua necessitat foscament fàlica.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PERPLEJIDADES




Justo en el espejo cegado, la luna de agua enterrada en mi aliento.
En las sienes las ideas vaciadas de las moscas,
la bilis de la rabia en el chucho callejero, armado de vómitos,
como aquel antro feroz de los charcos.
Puertas de espinas socavan, igual que la basura, el encanto
del pájaro que escribe en el cuaderno del cierzo.
(Todo tiene esa escritura oscura del crimen y la muerte temprana
de la inteligencia y el atroz inventario de la historia.)

Los ideólogos desde su jaula nos dictan sus consignas,
frases enlatadas, sofismas del presente.
Entre un aullido y otro, la masa patética de la retórica
y su insidiosa orina, superflua como el balbuceo de la asfixia.
Somos, por cierto, rehenes de los ciegos, torpes identidades.
¿En dónde está el tintero y la palabra pájaro?
Fuera de ciertas consignas, los mismos mingitorios en los parques,
los mismos negocios irregulares,
y las interminables perplejidades que no se sostienen en ninguna
viga del horizonte: salvo los buenos negocios de la política,
con su necesidad oscuramente fálica.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura Francisco León

EXPOSICIÓ VETLADA

Imagen FB de Pere Bessó





EXPOSICIÓ VETLADA




En un instant, tota la remor es torna resquill en l’alé.
Un gos llepa la mortalla de les meues nines mentre acomoda
la secreció dels seus ressentiments.
(La realidad s’ha tornat un xancre de retòriques sinistres.)
Ho sé perquè la mendicitat té carta de ciutadania,
i els raonaments han passat a últim pla.

Entre tanta mania titubeja l’establishment de poder, però també
se’ns tracta de vendre un altre paradís com a zona de confort,
(i aquesta és una discussió que s’ha d’esterilitzar),
més enllà de les vetlades polítiques programàtiques.
El somni, llavors, oneja com una matrona embogida
a l’hora del part, o com un carrer en rebel·lió i sense semàfors.
Així aquest país maleït per tantes asimetries.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESÓS




EXPOSICIÓN VELADA




En un instante, todo el rumor se torna esquirla en el aliento.
Un perro lame la mortaja de mis pupilas mientras acomoda
la secreción de sus resentimientos.
(La realidad se ha tornado un chancro de retóricas siniestras.)
Lo sé porque la mendicidad tiene carta de ciudadanía,
y los razonamientos han pasado a último plano.

Entre tanta manía titubea el establishment de poder, pero también
se nos trata de vender otro paraíso como zona de confort,
(y esa es una discusión que necesita esterilizarse),
más allá de las veladas políticas programáticas.
El sueño, entonces, ondula como una matrona enloquecida
a la hora del parto, o como una calle en rebelión y sin semáforos.
Así este país maldito por tantas asimetrías.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

TRÀNSIT INCERT

Imagen FB de Pere Bessó






TRÀNSIT INCERT




Onegen els camins en el seu trànsit incert. Sempre és difícil
comprendre la demagògia enmig d’una legió d'excrements.
O els ensinistraments abnegats per a jerarquitzar el fum,
dissipar el crit de l’argamassa,
atorgar-li ciutadania al descrèdit, dormir sense barbitúrics.
A casa nostra se eleva la penombra, reclina a les temples,
el seu guió d’actors de novel·la negra.

Ens aguaita la bena de l’heroi adúlter, mentre els telers
es fan innecessaris en aquesta fraternitat ensolapada.

Riguérem, per cert, com el darrer clown d’un circ,
com el no-res d’un amor desesperat que no es troba.
La gota de dol ennegreix els ganivets i rosega la poca humanitat
que resta en els prestatges de les barberies.
Al niu del país, s’esdevé paradoxal tanta au estruç.
Com també els messianismes de la barata, la plusvàlua
del badall, la bijuteria de les complicitats sinistres.

Tot produeix fàstic. Sé que ara el país necessita mocadors.
Seria fals negar la urgència de supositoris.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TRÁNSITO INCIERTO




Ondean los caminos en su tránsito incierto. Siempre es difícil
entender la demagogia en medio de una legión de heces.
O los adiestramientos abnegados para jerarquizar el humo,
disipar el grito de la argamasa,
otorgarle ciudadanía al descrédito, dormir sin barbitúricos.
En nuestra casa se eleva la penumbra, reclina sobre las sienes,
su guion de actores de novela negra.

Nos acecha la venda del héroe adúltero, mientras los telares
se vuelven innecesarios en esta fraternidad solapada.

Reímos, por cierto, como el clown último de un circo,
como la nada de un amor desesperado que no se encuentra.
La gota de luto ennegrece los cuchillos y roe la poca humanidad
que queda en los anaqueles de las barberías.
En el nido del país, resulta paradójico tanto avestruz.
Como también los mesianismos del trueque, la plusvalía
del bostezo, la bisutería de las complicidades siniestras.

Todo produce hastío. Sé que ahora, el país, necesita pañuelos.
Sería falso negar la urgencia de supositorios.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

FRAGOR DEL CINISME

Imagen FB de Pere Bessó





FRAGOR DEL CINISME




Sempre serem fred enmig de la fullaraca, ombra i quimera
de l’infinit, llum fingida, lúgubre tragèdia de la història.
Serem simple fotografia de festeigs i proclames,
estèril laboriositat de la impotència, massa de secrecions fútils
i ressentiments.

Res de nou al lloc que ja coneixem, llevat dels guardians
dels canelobres de l’alba, els fanals dels malsons,
fins i tot la desmemòria que acompanya els bafs.

Un es farta de les fartades que vomita el camí de l’esdevenir.

Un es farta d’escoltar les mateixes penitències:
la manca de veracitat dels mamífers, de l’estupidesa progressiva
i de la ficció de les finestres a l’hora de les contradiccions.

Per cert, ací, convivim diàriament amb el cinisme.

El seu rictus es tal que no requereix de cap sinagoga…
.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FRAGOR DEL CINISMO




Seremos siempre frío en medio de la hojarasca, sombra y quimera
del infinito, fingida luz, lúgubre tragedia de la historia.
Seremos simple fotografía de festejos y proclamas,
estéril laboriosidad de la impotencia, masa de secreciones fútiles
y resentimientos.

Nada nuevo en el sitio que ya conocemos, salvo los guardianes
de los candelabros del alba, los faroles de las pesadillas,
incluso la desmemoria que acompaña los vahos.

Uno se harta de los hartados que vomita el camino del devenir.

Uno se harta de escuchar las mismas penitencias:
la falta de veracidad de los mamíferos, de la estupidez progresiva
y de la ficción de las ventanas a la hora de las contradicciones.

Por cierto, aquí, convivimos diariamente con el cinismo.

Su rictus es tal que no requiere de ninguna sinagoga…
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga