©Pintura
de Anne Zablot
TEMPS D’INCLEMÈNCIES
But though kind Time may
many joys renew,
There is one greatest joy I shall not know
Vera Brittain
There is one greatest joy I shall not know
Vera Brittain
I de sobte, l’absurd
de la saliva penjant de l’espill, o del desengany després de sacsejar la pols
dels plecs de la malenconia. De vegades un necessita desconfiar de certes
complaences, escoltar la remor asservidora de les flassades; a estones, baixar
a l’infern, mentre es pensa en aquest país llunyà de la infantesa. Òbric els
ulls per no veurer la claredat, sinó la hiena despietada dels cossos que es
perden en la nit. Encara és ací el temps de les inclemències i el seu deliri
d’abandó. Encara el sanglot com a fidel companyia.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
TIEMPO DE INCLEMENCIAS
But though kind Time may
many joys renew,
There is one greatest joy I shall not know
Vera Brittain
There is one greatest joy I shall not know
Vera Brittain
Y de pronto, el
absurdo de la saliva colgando del espejo, o del desengaño después de sacudir el
polvo de los pliegues de la melancolía. A veces uno necesita desconfiar de
ciertas complacencias, escuchar el murmullo avasallante de las cobijas; a
ratos, bajar al infierno, mientras se piensa en ese país lejano de la infancia.
Abro los ojos para no ver la claridad, sino la hiena despiadada de los cuerpos
que se pierden en la noche. Aún está aquí el tiempo de las inclemencias y su
delirio de abandono. Aún el sollozo como fiel compañía.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André
Cruchaga
©Pintura
de Anne Zablot