jueves, 17 de mayo de 2018

VÒRTEX

Imagen cogida del FB de Pere Bessó





VÒRTEX




En la pedra defallida, el paisatge dels meus braços, la disbauxa i la seua refrega, la molsa còncava de la teua gruta.

Ja sobre el vòrtex, punxa la foguera sense abreviatura.

Més tard el caçador imprimeix el seu foc enmig de l’elevada aljava del foc. (Fins al coll el sucre corpori del paradís.)

I la set que en acabant es fa silenci: o la cendra que acull epitafis, enmig del poema diari que escric en els meus malsons.

—Comsevulga que esclate d’embriaguesa i mort.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ






VÓRTICE




Sobre la piedra desfallecida, el paisaje de mis brazos, el desenfreno y su refriega, el musgo cóncavo de tu gruta.

Ya sobre el vórtice, punza la hoguera sin abreviatura.

Luego el cazador imprime su fuego entre la elevada aljaba del fuego. (Hasta el cuello el azúcar corpóreo del paraíso.)

Y la sed que después deviene en silencio: o la ceniza que cobija epitafios, en medio del poema diario que escribo en mis pesadillas.

—Como quiera que sea estallo de embriaguez y muerte.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga