Imagen Pinterest
PERENNITAT INSOLUBLE
La llum de la nit
baveja en les meues costelles, baveja en el acordió líquid de les meues
pol·lucions, en el mar de l’irresistible. Baveja tantes vegades com l’olor del
deliri i la seua humida carne de vertigen. Al moment d’expulsar la meua última
paraula, em sobrevé el llindar de la placenta, la pèrdua dels meus pensaments.
Les estafes perennes que em fa l’amor. (Jure
que el blau del cel esborra tot el meu dolor, malgrat les ornamentacions
baldades en les voravies, o la pèrdua dels meus anys.) Més d’hora que tard,
també babegen els meues desastres davant d’aquella finestra de les meues
febres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PERENNIDAD INSOLUBLE
La luz de la noche babea en mis
costillas, babea en el acordeón líquido de mis poluciones, en el mar de lo
irresistible. Babea tantas veces como el olor del delirio y su húmeda carne de
vértigo. Al momento de expulsar mi última palabra, me sobreviene el umbral de
la placenta, la pérdida de mis pensamientos. Las estafas perennes que me hace
el amor. (Juro que el azul del cielo
borra todo mi dolor, pese a las tullidas ornamentaciones en las aceras, o el
extravío de mis años.) Más temprano que tarde, también babean mis desastres
frente a aquella ventana de mis fiebres.
.
Del libro: Precariedades, 2020
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga