viernes, 31 de enero de 2020

PERENNITAT INSOLUBLE

Imagen Pinterest





PERENNITAT INSOLUBLE




La llum de la nit baveja en les meues costelles, baveja en el acordió líquid de les meues pol·lucions, en el mar de l’irresistible. Baveja tantes vegades com l’olor del deliri i la seua humida carne de vertigen. Al moment d’expulsar la meua última paraula, em sobrevé el llindar de la placenta, la pèrdua dels meus pensaments. Les estafes perennes que em fa l’amor. (Jure que el blau del cel esborra tot el meu dolor, malgrat les ornamentacions baldades en les voravies, o la pèrdua dels meus anys.) Més d’hora que tard, també babegen els meues desastres davant d’aquella finestra de les meues febres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PERENNIDAD INSOLUBLE




La luz de la noche babea en mis costillas, babea en el acordeón líquido de mis poluciones, en el mar de lo irresistible. Babea tantas veces como el olor del delirio y su húmeda carne de vértigo. Al momento de expulsar mi última palabra, me sobreviene el umbral de la placenta, la pérdida de mis pensamientos. Las estafas perennes que me hace el amor. (Juro que el azul del cielo borra todo mi dolor, pese a las tullidas ornamentaciones en las aceras, o el extravío de mis años.) Más temprano que tarde, también babean mis desastres frente a aquella ventana de mis fiebres.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

ESTAT DE PARANOIA

Imagen FB de Pere Bessó





ESTAT DE PARANOIA




Era com castrar la set en una daga d’erms, o cremar en la histèria del llenguatge de certs estats de paranoies. (Puc parlar a la vorera dels teus encaixos i besar totes les possibilitats fins al cansament; també puc abandonar-me en el mugró d’un somriure, quelcom semblant com al llit d’un manicomi.) Sonen melodies abandonades al meu pit, sants sorolls, nits que creixen als cartrons del sexe, horribles dies de setmana, potser àvids trens com pits al meu món dosificat d’analgèsics. Aquella xicona es pergué als carrers de les meues recordacions. Era d’esperar-se així el designi.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESTADO DE PARANOIA




Era como castrar la sed en una daga de páramos, o arder en la histeria del lenguaje de ciertos estados de paranoias. (Puedo hablar al borde de tus encajes y besar todas las posibilidades hasta el cansancio; también puedo abandonarme en el pezón de una sonrisa, algo así como en la cama de un manicomio.) Suenan melodías abandonadas en mi pecho, santos ruidos, noches que crecen en los cartones del sexo, horrendos días de semana, acaso ávidos trenes como pechos en mi mundo dosificado de analgésicos. Aquella muchacha se perdió en las calles de mis recordaciones. Era de esperarse así el designio.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga