sábado, 3 de noviembre de 2018

LLIÇÓ DE VIDA

Imagen FB de Pere Bessó





LLIÇÓ DE VIDA




En aquesta febre de remolins, ningú no sap cap a on van els cossos cecs de les paràboles, ni quina fosforescència fa visible la set que estreny els costats. Un cobreix la sang acumulada als genolls, però sempre goteja, sorda, la campana del silenci. Gemega el vent enmig de tant crani buit, —tu ho saps quan ja hem passat tantes tempestes i mai no ha desaparegut la pudor de la misèria.

(No sé si hi haurà alguna cosa que encara importe, quan llit i cor no existeixen. Dorm entre nosaltres la angoixa i l’ombra d’òxid amanyagant la salmorra de la desesperació. Al límit aquesta cadena petrificada de la nafra. I les oracions fingides enmig del murmuri de les espelmes.)

Entre tantes proclames en desús, no deixa de ser mortal l’infinit que trota entre pell i mausoleus. 

La veritat és que som ànimes transitòries amb aquestes promiscuïtats addictives i estranyes del bé públic. Després, éssers desnonats per l’oferta i la demanda. 

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





LECCIÓN DE VIDA




En esta fiebre de torbellinos, nadie sabe hacia dónde van los cuerpos ciegos de las parábolas, ni qué fosforescencia hace visible la sed que aprieta los costados. Uno cubre la sangre acumulada en las rodillas, pero siempre gotea, sorda, la campana del silencio. Gime el viento en medio de tanto cráneo vacío, —vos lo sabés cuando ya hemos pasado tantas tormentas y nunca ha desaparecido el hedor de la miseria.

(No sé si haya algo que todavía importe, cuando lecho y corazón no existen. Duerme entre nosotros la congoja y la sombra de óxido arrullando la salmuera de la desesperación. Al límite esta cadena petrificada de la llaga. Y las oraciones fingidas en medio del murmullo de las velas.)

Entre tantas proclamas en desuso, no deja de ser mortal el infinito que trota entre piel y mausoleos. 

Lo cierto es que somos almas transitorias con esas promiscuidades adictivas y extrañas del bien público. Después, seres desahuciados por la oferta y la demanda.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga