martes, 1 de octubre de 2019

BAIXE A ABISMES PROFUNDS

Imagen FB de Pere Bessó




BAIXE A ABISMES PROFUNDS




Mossego peixos com baixar a profunds abismes ací on la nuesa es redueix a l'instint del cos i el món es dilata en el remot de la deriva en la llengua d'aigua de l’espill un fèretre fosforescent crida en l’amulet de semen d'una altra foguera àvids els cellers de sal circumciden l'onatge perpetu del coixí.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




BAJO A HONDOS ABISMOS




Muerdo peces como bajar a hondos abismos ahí donde la desnudez se reduce al instinto del cuerpo y el mundo se dilata en lo remoto de la deriva en la lengua de agua del espejo un féretro fosforescente grita en el amuleto de semen de otra fogata ávidas las bodegas de sal circuncidan el oleaje perpetuo de la almohada.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

DARRERE DEL FOC ELS COSSOS

Imagen Pinterest





DARRERE DEL FOC ELS COSSOS




Darrere del foc els cossos: riu l’ardiment en els seus manuscrits de saliva i aleteja la respiració els seus metalls ostentosos caient ja la vesprada el groc dels cossos i el tebi despertar dels cementiris.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DETRÁS DEL FUEGO LOS CUERPOS




Detrás del fuego los cuerpos: ríe el ardimiento en sus manuscritos de saliva y aletea la respiración sus metales ostentosos ya cayendo la tarde el amarillo de los cuerpos y el tibio despertar de los cementerios.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

AL LLINDAR DE LA PORTA

Imagen Pinterest





AL LLINDAR DE LA PORTA




En mis noches oscuras
los júbilos dibujan sobre los muros luces de espada.
Jacobo Fijman




Al llindar de la porta gangrenada de l’eternitat el llenguatge de Pandora i la seua apologia: ací escolte les estries del minut i la mudesa venerable de l’albir i el misteri d’una lluna de talpetate subvertida en algun precipici (ací exaspera la disfressa i el reacomodament de les argúcies la suor freda que ens acosta a la mort i la saliva que tracta d’esborrar tota caducitat) hi ha tedi en el semen acumulat de les intempèries hi ha ocells líquids en l’engonal i travessies i pèrdues en aquest itinerari de cendra.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN EL UMBRAL DE LA PUERTA




En mis noches oscuras
los júbilos dibujan sobre los muros luces de espada.
Jacobo Fijman




En el umbral de la puerta gangrenada del sinfín el lenguaje de Pandora y su apología: ahí escucho las estrías del minuto y la mudez venerable del albedrío y el misterio de una luna de talpetate subvertida en algún despeñadero (aquí exaspera el disfraz y el reacomodo de las argucias el sudor frío que nos aproxima a la muerte y la saliva que trata de borrar toda caducidad) hay tedio en el semen acumulado de las intemperies hay pájaros líquidos en las ingles y travesías y extravíos en este itinerario de ceniza.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga