viernes, 9 de agosto de 2019

DE LES VOLTES DE SUOR

Imagen FB de Pere Bessó





DE LES VOLTES DE SUOR




We will survive of us is love.
Philip Larkin




De las voltes de suor al pit l’ull que curulla el porus trencat del xiuxiueig de tendresa que bese en les teues randes: d’aquell temps només resta l’espill del record d’un hivern de mossos o aquest altre infinit de trasbalsaments febrils (excepte la claredat de tile que avui vivim) polsa l’instant inversemblant el vocable obscé cabotejant en la pell o l’eixam d’aquellas pol·lucions de nacre a l’altura del melic.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DE LAS BÓVEDAS DE SUDOR




We will survive of us is love.
Philip Larkin




De las bóvedas de sudor en el pecho el ojo que colma el poro roto del murmullo de ternura que beso en tus encajes: de aquel tiempo sólo queda el espejo del recuerdo de un invierno de mordiscos o ese otro infinito de trasiegos febriles (salvo la claridad de tile que hoy vivimos) pulsa el instante inverosímil el vocablo obsceno cabeceando en la piel o el enjambre de aquellas poluciones de nácar a la altura del ombligo.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

D’ANTUVI ELS TEUS LLAVIS

Imagen FB de Pere Bessó





D’ANTUVI ELS TEUS LLAVIS




D’antuvi els teus llavis deturats en els llampecs vermells
del cerç en el litoral dolç de l’absolut
(bé ho sabia en la teua mirada oferida en el meu pit de felicitat)
Era sempre com la pluja primera reunida i intacta en la persiana
d’aquell ofici de pluja inestroncable
En aquelles veredes la fusta dels nostres cossos el calze
del teu sexe invocant l’alba els portals curullats d’ocells
la promesa resplendent de la teua dansa venturosa de sons
la humitat rural de les nostres finestres
De bell antuvi —ho sabérem— la demència naixent dels ulls
enmig de la brisa la llum del pa i el peix de les mans suau
damunt dels teus pits blaus gegantesc com un psalm
(però el país ens tornà obscurs raonablement obscurs
a la taula obscurs como el vímet sols d’un llibre de cendra.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EN UN PRINCIPIO TUS LABIOS




En un principio tus labios detenidos en los relámpagos rojos
del cierzo en el litoral dulce del absoluto
(bien lo sabía en tu mirada ofrecida en mi pecho de felicidad)
Era siempre como la lluvia primera reunida e intacta en la persiana
de aquel oficio de lluvia irrestañable
Sobre aquellas veredas la madera de nuestros cuerpos el cáliz
de tu sexo invocando el alba los portales colmados de pájaros
la promesa resplandeciente de tu danza venturosa de sonidos
la humedad rural de nuestras ventanas
En un principio —lo supimos— la demencia naciente de los ojos
en medio de la brisa la luz del pan y el pez de las manos suave
sobre tus pechos azules gigantesco como un salmo
(pero el país nos volvió oscuros razonablemente oscuros
en la mesa oscuros como el mimbre soles de un libro de ceniza.)

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga