TRAGÍ DE LA MALENCONIA

Imagen FB de Pere Bessó

TRAGÍ DE LA MALENCONIA

Ens aclapara despertar sense respostes, sense un escorrim de senyal a l’aroma: res no se salva, després de tot, encara que de costum es llepe el llindar del son. (De vegades el mutisme governa la respiració enmig d’aquesta boira lenta dels ocells del cerç; ningú, des del fosc, no juga a la salvació.) Veiem que el vent deserta de les nostres mans i ens bolca cap al colp de pit i es queda ací, calcinant boca i ànsia. L’huracà del silenci ens porta de nou cap a la creu i la seua terrible cendra.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA trAduït en català per PERE BESSÓ

TRAJÍN DE LA MELANCOLÍA

Nos agobia despertar sin respuestas, sin un puchito de atisbo al aroma: nada se salva, después de todo, aunque de costumbre se lama el umbral del sueño. (A veces el mutismo gobierna la respiración en medio de esa bruma lenta de los pájaros del cierzo; nadie, desde lo oscuro juega a la salvación.) Vemos que el viento deserta de nuestras manos y nos vuelca hacia el golpe de pecho y se queda ahí, calcinando boca y ansia. El huracán del silencio nos lleva de nuevo hacia la cruz y su terrible ceniza.

Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

TRAVESSIA CAP A L’OBLIT

Imagen FB de Pere Bessó

TRAVESSIA CAP A L’OBLIT

A manera d’intimitat fallida, hi ha aquesta sensació de desfer tot el viscut. (No hi ha un temps real damunt dels braços, ni espais per a purificar l’acostumat.) En la darrera travessia, només els vertígens del terraplé com un franctirador vetlant el desvetlament. En el paradís proscrit de l’amanyac, els canelobres i la seua boira callada, els fetitxes obsessius de la corrosió. Cada núvol modula els adéus.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA trAduït en català per PERE BESSÓ

TRAVESÍA HACIA EL OLVIDO

A modo de intimidad fallida, hay esa sensación de deshacer todo lo vivido. (No existe un tiempo real encima de los brazos, ni espacios para purificar lo habitual.) En la última travesía, nada más los vértigos del terraplén como un francotirador velando el desvelo. En el paraíso proscrito del arrullo, los candelabros y su niebla callada, los fetiches obsesivos de la corrosión. Cada nube modula los adioses.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

ÀNIMES INVISIBLES

Imagen FB de Pere Bessó

ÀNIMES INVISIBLES

Nuestras almas invisibles
Conquistan su presencia entre las cosas.
Jorge Guillén

Al país de les meravelles, res no significa el cos vessat en l’espill: en la nit ens fem invisibles, excepte l’alé vespertí en els ardors de la cendra. Sempre hi ha una mena de fugida en la vorera del pols. (Ara sé que no és obedient l’olor de la nuesa, per molt que l’ull s’encante en la rosa com l’au de foc inefable.)
.
.

ALMAS INVISIBLES

Nuestras almas invisibles
Conquistan su presencia entre las cosas.
Jorge Guillén

En el país de las maravillas, nada significa el cuerpo derramado en el espejo: en la noche nos volvemos invisibles, salvo el aliento vespertino en los ardores de la ceniza. Siempre hay una suerte de fuga en el extremo del pulso. (Ahora sé que no es obediente el olor de la desnudez, aunque el ojo se encante en la rosa como ave de fuego inefable.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

©Pintura Justyna Kopania

DOLÇA LLUM

Imagen FB de Pere Bessó

DOLÇA LLUM

L’he buscada en l’aigua de l’espill, o en l’avidesa dels meus mocadors. Aquietats resten ja els meus pensaments. Obsessiva en la meua respiració uneix temps i espai. Dolça llum que m’il·lumina les ensopegades i el món succeït de tots els dies.

.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DULCE LUZ

La he buscado en el agua del espejo, o en la avidez de mis pañuelos. Aquietados están ya mis pensamientos. Obsesiva en mi respiración une tiempo y espacio. Dulce luz que me alumbra los tropiezos y el mundo sucedido de todos los días.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

EVOCACIÓ DE L’INCENDI

Imagen FB de Pere Bessó

EVOCACIÓ DE L’INCENDI

Duc en la memòria aquells incendis clavats al mutisme de la meua ferida: al llindar, el magnetisme dels braços i les pors intemporals del que somia. (Fou la brasa la que governà la remor de les venes; mai no hi hagué talismans, només l’audàcia de foradar el poder del foc i desertar cap al desballestament del teu cos.) En el tràngol, acaronem els vells contes de fades i arribem reiteradament a l’abisme desitjat. La resta és el que no fou abrasat en la darrera nit.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EVOCACIÓN DEL INCENDIO

Traigo a la memoria aquellos incendios clavados al mutismo de mi herida: en el umbral, el magnetismo de los brazos y los miedos intemporales del que sueña. (Fue la brasa quien gobernó el murmullo de las venas; nunca hubo talismanes, sólo la audacia de horadar el poderío del fuego y desertar hacia el desquicio de tu cuerpo.) En el trance, pulsamos los viejos cuentos de hadas y llegamos reiteradamente al abismo deseado. Lo demás es lo que no fue abrasado en la noche última.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

CONVICCIONS

Imagen FB de Pere Bessó

CONVICCIONS

Només crec en la penitència dels camins i en els descensos inevitables: la pols resulta ser una mena de perpetuïtat a les parpelles. Darrere dels maniqueismes, hi ha un paisatgisme de penombra i rètols d' arrelat erm. De tanta incertesa, ens queda si de cas, la banalització de la claredat i la carronya de la nit que ens mossega amb el seu musell de cementiri.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CONVICCIONES

Sólo creo en la penitencia de los caminos y en los descensos inevitables: el polvo resulta ser una suerte de perpetuidad en los párpados. Detrás de los maniqueísmos, hay un paisajismo de penumbra y rótulos de arraigado páramo. De tanta incertidumbre, nos queda acaso, la banalización de la claridad y la carroña de la noche que nos muerde con su hocico de cementerio.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

LLOCS COMUNS

Imagen FB de Pere Bessó

LLOCS COMUNS

Enmig d’altars i mausoleus, la retòrica de sal i les andròmines de la deshora: els carrers fumats de cicatrius i algunes vitrines fúnebres. En acabant pensem en Llàtzer i les ombres que deixen els buits.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

LUGARES COMUNES

Entre altares y mausoleos, la retórica de sal y los cachivaches de la deshora: las calles ahumadas de cicatrices y algunas vitrinas fúnebres. Pensamos luego en Lázaro y las sombras que dejan los vacíos.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

ALBA CREMADA

Imagen FB de Pere Bessó

ALBA CREMADA

Cap llenguatge no és possible quan ja la cendra respira en la vida. I la sintaxi de la carn és precària. A la boca tremolen els conjurs, mentre els gossos del carrer deconstrueixen les ombres dels espais fragmentats.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ALBA QUEMADA

Ningún lenguaje es posible cuando ya la ceniza respira en la vida. Y la sintaxis de la carne es precaria. En la boca tiemblan los conjuros, mientras los perros de la calle, deconstruyen las sombras de los espacios fragmentados.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

DENSITAT

Imagen FB de Pere Bessó

DENSITAT

En la mateixa densitat de les ombres som un: ens cremen els batecs que crivellem, el mugit de les deshores, els transeünts que traspuen damunt de la intempèrie del fullatge. Des de dins es perceben carrers de fred i grinyols de la fusta que parla amb l’aire. Tot i això, ajuntem els bocinets de tendresa i els donem sentit als ulls, al frec dels cossos habitats per la foguera. (Potser ens abastarà el temps per tal d’escriure damunt del coixí tots els camins del subsòl.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DENSIDAD

En la misma densidad de las sombras somos uno: nos queman las pulsaciones que acribillamos, el mugido de las deshoras, los transeúntes que exudan sobre la intemperie del follaje. Desde adentro se perciben calles de frío y chirridos de la madera que habla con el aire. Aun así, juntamos los pedacitos de ternura y le damos sentido a los ojos, al roce de los cuerpos habitados por la hoguera. (Tal vez nos alcance el tiempo para escribir sobre la almohada, todos los caminos del subsuelo.)

Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

FLAMA DEL DESIG

Imagen FB de Pere Bessó

FLAMA DEL DESIG

Em somorgolle en el teu tòrax amb l’instint demencial de qui busca un destí. I ací, de bocadents, esgrimesc les aigües bessones de la resurrecció: gairebé de genolls la suor de l’onatge, el turó de ventades en la boca. (Potser, hi haurà misteri quan entre les mans desapareixeran els laberints i l’espera.) En l’arcà inesgotable, els cossos obrint-se cap l’alt del desfogament.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

LLAMA DEL DESEO

Me sumerjo en tu tórax con el instinto demencial de quien busca un destino. Y ahí, de bruces, esgrimo las aguas gemelas de la resurrección: casi de rodillas el sudor del oleaje, la colina de ventarrones en la boca. (Quizás, haya misterio cuando entre las manos desaparecen los laberintos y la espera.) En el arcano inagotable, los cuerpos abriéndose hacia lo alto del desfogue.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

COS IMPÀVID

Imagen FB de Pere Bessó

COS IMPÀVID

Restes ancorada davant dels fluids ignis del desglaç. Potser perquè aquesta captivitat és l’altra versió de l’Au Fènix, l’apetit que es fa etern en el melic, o la llum que canta inefable en la foguera. —En l’eclipsi del port maduren les guspires, magnànim enderroc de tot el vivent. (Finalment, em quede només amb la teua hermètica agonia, i vetle la nuesa de set de la ferida.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CUERPO IMPÁVIDO

Te quedas anclada frente a los fluidos ígneos del deshielo. Acaso porque este cautiverio es la otra versión del Ave Fénix, el apetito que se hace eterno en el ombligo, o la luz que canta inefable en la hoguera. —En el eclipse del puerto maduran las centellas, magnánimo escombro de todo lo viviente. (Al final, me quedo solamente, con tu hermética agonía, y velo la desnudez de sed de la herida.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

BRASA DEL SUPLICI

Imagen FB de Pere Bessó

BRASA DEL SUPLICI

En el camí ens cremem baldats d’esperes. Convulsionen en l’alé els resquills del suplici i aquests colps intangibles que propicia el dubte: fet nus el camí, ens tornem, per desgràcia, éssers anònims soterrant els insomnis perennes del cos. (En algun temps, el desvetlament deixarà de ser colp per a ser només fosforescència, o ala que isca de l’inhòspit.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

BRASA DEL SUPLICIO

En el camino nos quemamos tullidos de esperas. Convulsionan en el aliento las esquirlas del suplicio y esos golpes intangibles que propicia la duda: hecho nudo el camino, nos tornamos, por desgracia, en seres anónimos soterrando los insomnios perennes del cuerpo. (En algún tiempo, el desvelo dejará de ser golpe para ser sólo fosforescencia, o ala que salga de lo inhóspito.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

PENÚLTIMA OMBRA

Imagen FB de Pere Bessó

PENÚLTIMA OMBRA

Ressuscitada l’alba en la penúltima ombra dels ossos, el caràcter del foc es torna circular, com una moneda a la mida de les altes esferes. (Així succeeix el remot mentre dorm. A les parets resplendeix de sobte el grafit de l’hivern i el mut degoteig dels porus.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PENÚLTIMA SOMBRA

Resucitada el alba en la penúltima sombra de los huesos, el carácter del fuego se torna circular, como una moneda a la medida de las altas esferas. (Así sucede lo remoto mientras duermo. En las paredes resplandece de golpe el grafiti del invierno y el mudo goteo de los poros.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

DESTÍ DESVISCUT

Imagen FB de Pere Bessó

DESTÍ DESVISCUT

Tot és un joc de teranyines umbilicals: en l’aviament de les randes, la música que acaba sent pluja. Tot el corc, allà, discorre com els sediments d’un destí desviscut. A fora, el sord perfum dels somnambulismes, xiula com el vell caliu del derruït. (A la pell, el quadern de sal i el seu misteri de paràbola.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DESTINO DESVIVIDO

Todo es un juego de telarañas umbilicales: en el avío de los encajes, la música que acaba siendo lluvia. Toda la carcoma, allí, discurre como los sedimentos de un destino desvivido. Afuera, el sordo perfume de los sonambulismos, silba como el viejo rescoldo de lo derruido. (En la piel, el cuaderno de sal y su misterio de parábola.)

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

DIARI DE LA MEMÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó

DIARI DE LA MEMÒRIA

Les bigues de la casa com el fruit obert de les setmanes: som espectadors de fustes i sons, de boirines visitants. I també d’un mar cec, inconfessable i de feréstegues soledats. Fa olor aquell fruit càlid buscant el seu desguàs. A estones ens colpeja la pedra de l’alegria i el desordre perpetu de la matèria. En el forrellat de cendra navega el temps.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

DIARIO DE LA MEMORIA

Las vigas de la casa como el fruto abierto de las semanas: somos espectadores de maderas y sonidos, de neblinas visitantes. Y también de un mar ciego, inconfesable y de hurañas soledades. Huele aquel fruto cálido buscando su desagüe. A ratos nos golpea la piedra de la alegría y el desorden perpetuo de la materia. En el cerrojo de ceniza navega el tiempo.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

CERTA PERPLEXITAT

Imagen FB de Pere Bessó

CERTA PERPLEXITAT

Tots els transeünts busquen el seu horitzó i escopeixen en les voravies. Davall del paviment, els peus gastats. Això inclou l’alé i la parcel·la dels ulls. 

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CIERTA PERPLEJIDAD

Todos los transeúntes buscan su horizonte y escupen sobre las aceras. Debajo del pavimento, los pies gastados. Eso incluye el aliento y la parcela de los ojos. 
.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

ESTRANYES HORES

Imagen FB de Pere Bessó

ESTRANYES HORES

Al caient de territoris de llauna, el sutge de les estranyes hores: ens mossega l’entranya, mentre a fora, el mosaic de llums desordena rostres i carrers.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EXTRAÑAS HORAS

Al filo de territorios de hojalata, el hollín de las extrañas horas: nos muerde la entraña, mientras afuera, el mosaico de luces desordena rostros y calles.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

FINESTRA DE L’INSTANT

Imagen FB de Pere Bessó

FINESTRA DE L’INSTANT

Darrere de la finestra la necessitat cega de la plenitud. L’instant de la nuesa revelada, els ulls més enllà dels territoris de la boirina. Després del sucós moll de la pell, les resines de fora juntament amb els sons de la fullaraca. És destí la matèria que s’aprima en la nit i misteri la flama de la rosada.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VENTANA DEL INSTANTE

Detrás de la ventana la necesidad ciega de la plenitud. El instante de la desnudez revelada, los ojos más allá de los territorios de la neblina. Tras el jugoso muelle de la piel, las resinas de afuera junto con los sonidos de la hojarasca. Es destino la materia que se adelgaza en la noche y misterio la llama del rocío.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

ENMIG DEL SOMNI

Imagen FB de Pere Bessó

ENMIG DEL SOMNI

Ara parle amb mi des del fons: És cert el que veu la meua memòria, o tot fou un somni? —Tal vegada la nostàlgia siga més diàfana que no aquells carrers on s’ajuntava l’horitzó amb la gespa. Ací fa mal el catecisme amb les seues robes estranyes. Ací és amarga la fluïdesa de la molsa i els espectres. De totes les alegries possibles, encara n’hi ha algunes a l’armari de rebost del coixí.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EN MEDIO DEL SUEÑO

Ahora hablo conmigo desde lo hondo: ¿Es cierto lo que ve mi memoria, o todo fue un sueño? —Quizás la nostalgia sea más diáfana que aquellas calles donde se juntaba el horizonte con el césped. Aquí duele el catecismo con sus extrañas ropas. Aquí es amarga la fluidez del musgo y los espectros. De todas las alegrías posibles, hay unas todavía en la alacena de la almohada.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

CRÒNICA DE L’ESPILL

Imagen FB de Pere Bessó

CRÒNICA DE L’ESPILL

Els batecs són un altre ganivet apuntant a les estrelles. Això pensem quan deixem d’enfonsar la boca en el beuratge de les velles setmanes corcades. Ara, és clar, tot sembla lloança, o udol de gos perdut als erms de l’aroma marginal dels carrers. En l’espill flameja la rosa del presidi i la seua romeria de saliva innegociable. Fet l’examen de consciència, no deixen de ser estranys els il·lícits del foc refrigerat de les cuques de llum.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CRÓNICA DEL ESPEJO

Los pálpitos son otro cuchillo apuntando a las estrellas. Eso pensamos cuando dejamos de hundir la boca en el brebaje de las viejas semanas carcomidas. Ahora, claro, todo parece alabanza, o aullido de perro perdido en los baldíos del aroma marginal de las calles. En el espejo flamea la rosa del presidio y su romería de saliva innegociable. Hecho el examen de conciencia no dejan de ser extraños los ilícitos del fuego refrigerado de las luciérnagas.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga