martes, 26 de enero de 2021

IDENTITAT│ IDENTIDAD

 

Imagen Pinterest




IDENTITAT

 

 

Sóc jo i ningú més en aquest miratge que consumeix el calendari. Per ser, caminí els camins més adustos, el martell i el clau i la balda. Rentí la meua veu en el lavatori del refilet, trenquí el mar de nusos de l’abisme i caminí. Caminí tots els dies, sense que el treball fóra cansament. (En algun moment les dents trencaren les vísceres, pensí en l’herència del temps i les seues seqüeles, pensí en llevar la malesa als dilemes.) Ara, ressuscitat, desafie el propi foc de la vigília…

San Francisco, CA, 2013

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

 

IDENTIDAD

 

 

Soy yo y nadie más en este espejismo que consume el calendario. Para ser, caminé los caminos más adustos, el martillo y el clavo y la aldaba. Lavé mi vos en el lavatorio del trino, rompí el mar de nudos del abismo y caminé. Caminé todos los días, sin que el trabajo fuese cansancio. (En algún momento los dientes rompieron las vísceras, pensé en la herencia del tiempo y sus secuelas, pensé en quitar la maleza a los dilemas.) Ahora, resucitado, desafío al propio fuego de la vigilia…

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga