Imagen FB de Pere Bessó
MENTRE
LA CIUTAT I ELS SEUS CARRERS
Mentre la ciutat i
els seus carrers dormen el mos de la nit i les seues fúnebres campanes negres:
ara l’ull és fatal en les voltes on es perden els semblants i el regne s’alça
com tèrbol paper mogut pel vent al costat de la porta del temps el folklore
urbà dels fetitxes penjant de les portes contra qualsevol finestra les arrugues
de la boira i la tomba del paradís en què creguérem.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
MIENTRAS LA CIUDAD Y SUS CALLES
Mientras la ciudad
y sus calles duermen el mordisco de la noche y sus fúnebres campanas negras:
ahora el ojo es fatal en las bóvedas donde se pierden los semblantes y el reino
se alza como turbio papel movido por el viento junto a la puerta del tiempo el
folklore urbano de los fetiches colgando de las puertas contra cualquier
ventana las arrugas de la bruma y la tumba del paraíso en el que creímos.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga