lunes, 9 de septiembre de 2019

ALESHORES, TAMBÉ EL DOL

Imagen FB de Pere Bessó





ALESHORES, TAMBÉ EL DOL




Aleshores també el dol és desmesura de silencis silenci el absurd com una distància pròxima un cristall de pedra que ens balbuceja una rosa fundada en l’embut del subsòl mentre la nit transcorre en els salpassers del disbarat sent la boira de l’inhòspit i aquelles opaques cantonades de les paraules quasibé en abandó (l’esperança se’m fa crepuscle en el rostre ací espere que em cobresca la terra i els teus braços i em banye la teua cintura febril batega el meu cor vell enmig de l’argila d’un país cada vegada més confús i autoritari: pense en aquells pits agitats de la carn res no he oblidat del teu núbil respir d’ encens.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ENTONCES, TAMBIÉN EL LUTO




Entonces también el luto es desmesura de silencios silencio el absurdo como una distancia próxima un cristal de piedra que nos balbucea una rosa fundada en el embudo del subsuelo mientras la noche transcurre en los hisopos del desatino siento la niebla de lo inhóspito y aquellas opacas esquinas de las palabras casi en abandono (la esperanza se me hace crepúsculo en el rostro ahí espero que me cubra la tierra y tus brazos y me bañe tu cintura febril late mi corazón viejo en medio de la arcilla de un país cada vez más confuso y autoritario: pienso en aquellos agitados pechos sobre la carne nada he olvidado de tu núbil respiro de incienso.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

DES DEL CAVALL DE LLÀGRIMES

©Pintura de Joan Fullerton






DES DEL CAVALL DE LLÀGRIMES




Des del cavall de llàgrimes la canastra de la tristesa de les aglomeracions i aquells ulls d’absència en els anells de les ulleres: sempre quequegem la missa de burilles dels paisatges absents el pomell d’escates en l’alé o el pedrís cònic de les fogueres m’agrada desafinar la veu fregant les sagetes de les fosques intimitats de la llum i les cegues veritats que no caben en el cossí del melic (junts vivim les astes de l’albir i morim en el comptagotes d’un alambí.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DESDE EL CABALLO DE LÁGRIMAS




Desde el caballo de lágrimas el guacal de la tristeza de las aglomeraciones y aquellos ojos de ausencia en los anillos de las ojeras: siempre tartamudeamos la misa de colillas de los paisajes ausentes el ramillete de escamas en el aliento o el poyetón cónico de las hogueras me gusta desafinar la voz rozando las saetas de las oscuras intimidades de la luz y las ciegas verdades que no caben en el cuenco del ombligo (juntos vivimos las astas del albedrío y morimos en el cuentagotas de un alambique.)
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Joan Fullerton


MALGRAT LES ESCENES DE L’ESPILL

Imagen FB de Pere Bessó





MALGRAT LES ESCENES DE L’ESPILL




Malgrat les escenes de l’espill, sempre resta alguna cosa en la foscor: potser per això, haurem de parlar d’abismes.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PESE A LAS ESCENAS DEL ESPEJO




Pese a las escenas del espejo, siempre algo queda en lo oscuro: quizás por eso, debamos hablar de abismos.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga