jueves, 7 de enero de 2021

CECS│ CIEGOS

 

Imagen Pinterest




CECS

 

 

Cecs —vosté i jo— En Jorge Luis Borges. I, tanmateix, simulem el temps a través dels espills. En l’ateisme del No-res les ombres de la impuresa. És aquesta una altra forma de llum? —En cada ombra nostra, els vells cadàvers de la vesprada són branca reinventada, epopeia del mapamundi en els ulls tancats de la pluja. Cecs i suïcides com les vivències a punt de tornar frenètiques les agendes. Cecs en l’Evangeli dels peixos: només el semen despulla les pèrdues de la penombra. Només el sud de mormol saludable en la meua boca sobre la despulla de les corrents despietades. Cec sense remei en l’albada de les teues cuixes.

San Francisco, CA, 2013

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

CIEGOS

 

 

Ciegos, —usted y yo— don Jorge Luis Borges. Y, sin embargo, simulamos el tiempo a través de los espejos. En el ateísmo de la Nada las sombras de la impureza. ¿Es esta otra forma de luz? —En cada sombra nuestra, los viejos cadáveres de la tarde, son rama reinventada, epopeya del mapamundi en los ojos cerrados de la lluvia. Ciegos y suicidas como las vivencias al punto de tornar frenéticas las agendas. Ciegos en el Evangelio de los peces: sólo el semen desnuda los extravíos de la penumbra. Solo el sur de murmullo saludable en mi boca sobre el despojo de las corrientes despiadadas. Ciego sin remedio en la alborada de tus muslos.

San Francisco, CA, 2013


FULLES│ HOJAS

 

Imagen Pinterest




FULLES

 

 

Fulles amb ales cauen damunt del cerç de l’alba. La llum camina amb mans

grogues. Tot el meu marxar penja de la gola; en realitat m’encisen

les crostes verdinegres de la molsa i la claror que envolta

els arbres i les tendres gotes de cerç al teu rostre.

(Hi ha clarors invisibles que només les delata la tempesta),

l’eco de l’absurd amb els seus magnetismes:

per als meus dies culpables, la intempèrie amb les seues vaguetats

sobre el coixí i aquesta arada de la consciència que trenca els teulats.

Damunt de la terra les fulles juguen a rellotge líquid de tempestuós vol.

San Francisco, CA, 2013

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

HOJAS

 

 

Hojas con alas caen sobre el cierzo del alba. La luz camina con manos

amarillas. Todo mi andar cuelga de la garganta; en realidad me encantan

las costras verdinegras del musgo y la claridad que envuelve

a los árboles y a las tiernas gotas de cierzo en tu rostro.

(Existen claridades invisibles que sólo las delata la tempestad),

el eco del absurdo con sus magnetismos:

para mis días culpables, la intemperie con sus vaguedades

sobre la almohada y ese arado de la conciencia que rompe los techos.

Sobre la tierra las hojas juegan a reloj líquido de tempestuoso vuelo.

San Francisco, CA, 2013