FULLES
Fulles amb ales cauen damunt del cerç de l’alba. La
llum camina amb mans
grogues. Tot el meu marxar penja de la gola; en
realitat m’encisen
les crostes verdinegres de la molsa i la claror que
envolta
els arbres i les tendres gotes de cerç al teu rostre.
(Hi ha clarors invisibles que només les delata la
tempesta),
l’eco de l’absurd amb els seus magnetismes:
per als meus dies culpables, la intempèrie amb les
seues vaguetats
sobre el coixí i aquesta arada de la consciència que
trenca els teulats.
Damunt de la terra les fulles juguen a rellotge líquid
de tempestuós vol.
San Francisco, CA, 2013
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
HOJAS
Hojas con alas caen sobre el cierzo del alba. La luz
camina con manos
amarillas. Todo mi andar cuelga de la garganta; en
realidad me encantan
las costras verdinegras del musgo y la claridad que
envuelve
a los árboles y a las tiernas gotas de cierzo en tu
rostro.
(Existen claridades invisibles que sólo las delata la
tempestad),
el eco del absurdo con sus magnetismos:
para mis días culpables, la intemperie con sus
vaguedades
sobre la almohada y ese arado de la conciencia que
rompe los techos.
Sobre la tierra las hojas juegan a reloj líquido de
tempestuoso vuelo.
San Francisco, CA, 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario