lunes, 1 de abril de 2024

INTERLUDI DE LA NIT | INTERLUDIO DE LA NOCHE

Imagen tomada de Pinterest


INTERLUDI DE LA NIT

 

Esta vez adivinarás cuál de nuestras palabras se formó

en un país sin nombre,

cuál de ellas creció y se hizo tan fuerte que tuvimos

por fuerza el silencio.

MELINNA GUERRERO

 

En l’interludi de la nit, cap veu no reclamà pel cos vençut de les paraules, ni per aquesta boca de silenci propera a la soledat. Al revés de la nuesa, les frontisses d’una edat que es nega al temps. És difícil parlar davant d’un país despietat i més quan els nostres anhels són només records. El teu nom es confon amb el dolor i més quan s’agarberen les pors, els dubtes, la pluja. Quan callen les paraules, emergeix al voltant una llunyania d’ombres interminables. Mai no sabrem consagrar la tendresa entre la feresa de la pols i els carrers. Silenciosa la tebior dels teus braços, ací i ara, enmig de confuses vigílies.

 

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

INTERLUDIO DE LA NOCHE

 

Esta vez adivinarás cuál de nuestras palabras se formó

en un país sin nombre,

cuál de ellas creció y se hizo tan fuerte que tuvimos

por fuerza el silencio.

MELINNA GUERRERO

 

En el interludio de la noche, ninguna voz reclamó por el cuerpo vencido de las palabras, ni por esa boca de silencio próxima a la soledad. Al revés de la desnudez, los goznes de una edad que se niega al tiempo. Es difícil hablar frente a un país despiadado y más cuando nuestros anhelos son solo recuerdos. Tu nombre se confunde con el dolor y más cuando se hacinan los temores, las dudas, la lluvia. Cuando callan las palabras, emerge alrededor una lejanía de sombras interminables. Nunca sabremos consagrar la ternura entre la fiereza del polvo y las calles. Silente la tibieza de tus brazos, aquí y ahora entre confusas vigilias.

.

De ‘Camino disperso’, 2021