sábado, 1 de agosto de 2020

HANGAR CLANDESTÍ │ HANGAR CLANDESTINO

Imagen FB de Pere Bessó






HANGAR CLANDESTÍ




Mâinile tale de flori întorc răsuflarea lunii. Strigătul tău mă trezește,
o curbă neterminată în părul meu decupează nopți grăbite
ca o lecție de răbdare.
Marilena Apostu




Dins de l’hangar de la nit, aquelles mans d’horitzó al meu darrer esbufec. Sí, una finestra deturada als meus ulls, de vegades penjant del mormol d’algun ocell en el forcó de la deshora. Entre els colors verdosos dels rails de l’ofec, els cossos enredrats en la trena de pol·len de la nuesa. En el fonògraf del panteix, la brasa destila les seues heretgies. O aqueixa son que es gasta en els esclafits del fang.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




HANGAR CLANDESTINO




Mâinile tale de flori întorc răsuflarea lunii. Strigătul tău mă trezește,
o curbă neterminată în părul meu decupează nopți grăbite
ca o lecție de răbdare.
Marilena Apostu




Dentro del hangar de la noche, aquellas manos de horizonte en mi último resuello. Sí, una ventana detenida en mis ojos, a veces colgando del murmullo de algún pájaro en el horcón de la deshora. Entre los colores verdosos de los rieles del ahogo, los cuerpos enredados en la trenza de polen de la desnudez. En el fonógrafo del jaleo, la brasa destila sus herejías. O ese sueño que se gasta en los estallidos del fango.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

DEÏTATS DE LA POR │ DEIDADES DEL MIEDO

Raul Constantinescu (poeta rumano)






DEÏTATS DE LA POR




Nu stau caii timpului pe loc
nici clipa veșnică nu-ncremenește
Raul Constantinescu




Sempre hi ha un laberint de cascos en el pol·len de l’antiga saliva dels centaures: ignore si en la vigília s’aquieten les deïtats de la por, o és només la ferotge llengua de l’agulla de cap amb el seu ull de sal, la que fa permeables els carrers i les seues mercaderies, aqueixes luxúries del cor que empren els malfactors com a proclama. Al voltant del bassal de nuesa del cel i l’aleteig, aquest món de magma infinit.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DEIDADES DEL MIEDO




Nu stau caii timpului pe loc
nici clipa veșnică nu-ncremenește
Raul Constantinescu




Siempre hay un laberinto de cascos en el polen de la antigua saliva de los centauros: ignoro si en la vigilia se aquietan las deidades del miedo, o es solo la feroz lengua del alfiler con su ojo de sal, la que permea las calles y sus mercancías, esas lujurias del corazón que usan los malhechores como una proclama. Alrededor del charco de desnudez del cielo y el aleteo, este mundo de magma infinito.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga

JARDINS SUBSTITUÏTS │ JARDINES SUSTITUIDOS

Josep Mir, poeta valenciano (España)





JARDINS SUBSTITUÏTS




…¡qué clase de apocalipsis me está persiguiendo!
Josep Mir




Des del no-res el carrer obri els seus carrers buits. Des del cel es pengen les goles: un refilet d’ossos cava en els meus ulls, un hivern de rellotges rovellats arruga els rituales de la rialla. Crema de genollons el pit als enganyosos jocs del poder. Un cant de vinagre s’abstrau en els cascos del galop: sempre parlem als murs del país i a la nit que ens amarra el coll, i a les dents que despullen el nostre drama. Als cecs sempre ens toca ensopegar-nos amb els taüts, malgrat els claus que substitueïxen els jardins.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




JARDINES SUSTITUIDOS




…¡qué clase de apocalipsis me está persiguiendo!
Josep Mir




Desde la nada la calle abre sus calles vacías. Desde el cielo se ahorcan las gargantas: un trino de huesos cava en mis ojos, un invierno de relojes oxidados arruga los rituales de la risa. Arde de rodillas el pecho en los engañosos juegos del poder. Un canto de vinagre se ensimisma en los cascos del galope: siempre hablamos a los muros del país y a la noche que nos amarra el cuello y a los dientes que desnudan nuestro drama. A los ciegos siempre nos toca tropezarnos con los ataúdes, pese a los clavos que sustituyen a los jardines.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga