Imagen FB de Pere Bessó
HANGAR
CLANDESTÍ
Mâinile tale de flori
întorc răsuflarea lunii. Strigătul tău mă trezește,
o curbă neterminată în părul meu decupează nopți grăbite
ca o lecție de răbdare.
Marilena Apostu
o curbă neterminată în părul meu decupează nopți grăbite
ca o lecție de răbdare.
Marilena Apostu
Dins de l’hangar
de la nit, aquelles mans d’horitzó al meu darrer esbufec. Sí, una finestra
deturada als meus ulls, de vegades penjant del mormol d’algun ocell en el forcó
de la deshora. Entre els colors verdosos dels rails de l’ofec, els cossos
enredrats en la trena de pol·len de la nuesa. En el fonògraf del panteix, la
brasa destila les seues heretgies. O aqueixa son que es gasta en els esclafits
del fang.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
HANGAR CLANDESTINO
Mâinile tale de flori
întorc răsuflarea lunii. Strigătul tău mă trezește,
o curbă neterminată în părul meu decupează nopți grăbite
ca o lecție de răbdare.
Marilena Apostu
o curbă neterminată în părul meu decupează nopți grăbite
ca o lecție de răbdare.
Marilena Apostu
Dentro del hangar
de la noche, aquellas manos de horizonte en mi último resuello. Sí, una ventana
detenida en mis ojos, a veces colgando del murmullo de algún pájaro en el
horcón de la deshora. Entre los colores verdosos de los rieles del ahogo, los
cuerpos enredados en la trenza de polen de la desnudez. En el fonógrafo del
jaleo, la brasa destila sus herejías. O ese sueño que se gasta en los
estallidos del fango.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga