Josep Mir, poeta valenciano (España)
JARDINS
SUBSTITUÏTS
…¡qué clase de
apocalipsis me está persiguiendo!
Josep Mir
Josep Mir
Des del no-res el
carrer obri els seus carrers buits. Des del cel es pengen les goles: un refilet
d’ossos cava en els meus ulls, un hivern de rellotges rovellats arruga els
rituales de la rialla. Crema de genollons el pit als enganyosos jocs del poder.
Un cant de vinagre s’abstrau en els cascos del galop: sempre parlem als murs
del país i a la nit que ens amarra el coll, i a les dents que despullen el
nostre drama. Als cecs sempre ens toca ensopegar-nos amb els taüts, malgrat els
claus que substitueïxen els jardins.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
JARDINES SUSTITUIDOS
…¡qué clase de
apocalipsis me está persiguiendo!
Josep Mir
Josep Mir
Desde la nada la
calle abre sus calles vacías. Desde el cielo se ahorcan las gargantas: un trino
de huesos cava en mis ojos, un invierno de relojes oxidados arruga los rituales
de la risa. Arde de rodillas el pecho en los engañosos juegos del poder. Un
canto de vinagre se ensimisma en los cascos del galope: siempre hablamos a los
muros del país y a la noche que nos amarra el cuello y a los dientes que
desnudan nuestro drama. A los ciegos siempre nos toca tropezarnos con los
ataúdes, pese a los clavos que sustituyen a los jardines.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario