martes, 11 de junio de 2013

ESCRIPTURA

Imagen cogida del FB de Sorina Dascalu




ESCRIPTURA




S’ha fet memòria la veu del mar. El llarg puny de la sang.
A les arestes de l’alè, l’embriaguesa establida de les arrels.
Des de l’infantesa de l’alfabet, la còpula desenfrenada, l’escarabat
dels espills, els jocs de l’alè,
i aquesta fam d’ara, nua i quasi sobrenatural.
Al peu de la taula, el mantell en flames del quadern, conspira contra 
la pedra del crepuscle,
i amb tota l’asfixia i les escames dels fèretres.
A la fi, sé que quan escric estic cavant la meua pròpia fossa: la làpida
de l’amor, (cadàver de la saliva i la vigília).
Escriure és fàcil, sobretot quan ho fem sobre les falses promeses,
de l’ull tancat del cos.

André Cruchaga
Barataria,03-VI-2013

Traducido al catalán por Manel Alonso Català






ESCRITURA




Se ha hecho memoria la voz del mar.  El largo puño de la sangre.
En las aristas del aliento, la embriaguez establecida de las raíces.
Desde la infancia del alfabeto, la cópula desenfrenada, el escarabajo
de los espejos, los juegos del aliento,
y esta hambre de ahora, desnuda y casi sobrenatural.
Al pie de la mesa, el mantel en llamas del cuaderno, conspiro contra
la piedra del crepúsculo,
y con toda la asfixia y escamas de los féretros.
Al final, sé que cuando escribo estoy cavando mi propia tumba: la lápida
del amor, (cadáver de la saliva y la vigilia.)
Escribir es fácil, sobre todo cuando lo hacemos sobre las falsas promesas,
del ojo cerrado del cuerpo.

Barataria, 03.VI.2013