viernes, 26 de junio de 2020

EXPLORACIÓ INTERMINABLE │ EXPLORACIÓN INTERMINABLE

Imagen FB de Pere Bessó





EXPLORACIÓ INTERMINABLE




Només busque la llera per tal d’arribar al riu perquè ací s’ajunta la serenor sense límits, la llum fonda i líquida, la fusió amorosa amb la terra. Vull accedir a la dolça infància del temps, a la glossa del silenci i meditar, potser, el camí interior de l’alba. Persistesc a trobar l’infinit sense mocadors i una estrofa de pupil·les i uns braços vius i una boca d’hivern i alegria. No vull només l’eco, de vegades irrecuperable de la pau, sinó el propi temps perdut en la memòria. (Estranye les paraules del temps al qual pertanyc. No hi ha el temps amb els buits que deixa l’angoixa, llevat de la nit escabellada dels meus eixuts hiverns.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EXPLORACIÓN INTERMINABLE




Solo busco el cauce para llegar al río porque ahí se junta la serenidad sin límites, la luz honda y líquida, la fusión amorosa con la tierra. Quiero acceder a la dulce infancia del tiempo, a la glosa del silencio y meditar, acaso, el camino interior del alba. Persisto en encontrar el infinito sin pañuelos y una estrofa de pupilas y unos brazos vivos y una boca de invierno y alegría. No quiero solo el eco, a veces irrecuperable de la paz, sino el propio tiempo perdido en la memoria. (Extraño las palabras del tiempo al que pertenezco. No existe el tiempo con los vacíos que deja la angustia, salvo la noche desgreñada de mis enjutos inviernos.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga