domingo, 23 de octubre de 2022

PARATGE DEL FANTASMA│ PARAJE DEL FANTASMA


Imagen FB de Pere Bessó


PARATGE DEL FANTASMA

 

 

A contraclaror els monuments cecs de les ombres, les aigües del cerç

i aquesta porfia rutilant als ulls.

En el crit de la concavitat de la pedra pengen els focs eterns

de l’oralitat musical del temps i el seus cràters.

En la despulla que subjau en el fum, el metall atroç del desencert:

caminar enmig d’un mutisme de llàgrimes, eixir al desgavell

de l’alba, mossegar les hores líquides damunt de les voltes.

                            sobre una golfa de silencis

                            unes estovalles d’escames amb fulles seques

el pervindre a cegues, lent d’una mortalla com a gàbia en el somni.

Mentre porte el vestit de la fam als muscles

                                      la vesprada s’acovarda a l’espill

                                      els carrers foscos del somni

i aquesta manera indemne de la meua ceguesa en la palabra marcida.

A l’entorn del llit pillardeja vostè com un fantasma de pantà.

.

Poema d’ANDRÈ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

.

PARAJE DEL FANTASMA

 

 

Al trasluz los monumentos ciegos de las sombras, las aguas del cierzo

y esta porfía rutilante en los ojos.

En el grito de la concavidad de la piedra cuelgan los fuegos eternos

de la oralidad musical del tiempo y sus cráteres.

En el despojo que subyace en el humo, el metal atroz del desatino:

caminar en medio de un mutismo de lágrimas, salir al sinsentido

del alba, morder las horas líquidas sobre las bóvedas.

                                   sobre un desván de silencios

                                   un mantel de escamas con hojas secas

el porvenir a ciegas, lento de una mortaja como jaula en el sueño.

Mientras llevo el traje del hambre en los hombros

                                            la tarde se amilana en el espejo

                                            las calles oscuras del sueño

y esta manera indemne de mi ceguera en la palabra marchita.

En torno a la cama merodea usted como un fantasma de pantano.

.

Del libro: «Mi memoria se ha cansado de llover y esperarte», 2022

©André Cruchaga