Imagen Pinterest
ROBA DE LLUM
Ací, la roba del foc en les meues mans. L’espill cremat en la meua saliva, totes les nits abrasat pel vestigi.
Tot nu em somorgolle en la mossegada fosca de la lascívia: la teua veu i la meua s’endinsen en els porus per escapçar els silencis.
Així m’adone que la llum és la roba que cavalca vertiginosa en els porus fins a fer permeable la deshora.
La resta és la profunditat de la memòria amb els seus gemecs.
O la gola coagulada enmig de les entranyes.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ROPA DE LUZ
Aquí, la ropa del fuego entre mis manos. El espejo ardido en mi saliva, todas las noches abrasado por el vestigio.
Desnudo me sumerjo en la mordida oscura de la lascivia: la voz tuya y mía se adentra en los poros para decapitar los silencios.
Así me doy cuenta que la luz es la ropa que cabalga vertiginosa en los poros hasta permeabilizar la deshora.
Lo demás es la profundidad de la memoria con sus gemidos.
O la garganta coagulada en medio de la entraña.
De “Poemas del descreimiento”, 2018.
©
André Cruchaga
