FORMES I
CONJECTURES
Endevine els
mesos i em desplace enmig del teatre. Em torne a les teues formes i a les
conjectures, (si hi ha cap novetat, són
els embarcadors i els paraigües migratoris de l’alè), la resta és el carrer
divers de cada dia. La vigília té els contorns d’un arbre dens: cada branca, la
geometria dels neguits, la roja fúria dels bous, el camí de les quaranta nits
de l’ofrena. Cap parentela s’assembla tant a la llegenda permesa dels
rellotges; cada dia som més fidels a la tristesa de l’horitzó, —vós, al besllum
del decor dels adagis, al discurs contestatari de les cicatrius. Just és que li
posem asteriscs a l’evangeli del temps…
Barataria, 2014
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
.
FORMAS Y
CONJETURAS
Adivino los meses y me desplazo en medio del
teatro. Me vuelvo a tus formas y a las conjeturas, (si hay alguna novedad, son los embarcaderos y los paraguas migratorios
del aliento), lo demás es la calle diversa de cada día. La vigilia tiene
los contornos de un árbol denso: cada rama, la geometría de los desasosiegos,
la roja furia de los bueyes, el camino de las cuarenta noches de la ofrenda.
Ninguna parentela se parece tanto a la leyenda permitida de los relojes; cada
día somos más fieles a la tristeza del horizonte, —vos, al trasluz del decoro
de los adagios, al discurso contestatario de las cicatrices. Justo es que le
pongamos asteriscos al evangelio del tiempo…
Barataria, 2014
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
