jueves, 17 de enero de 2019

NOCIÓ DE CULPA

Imagen FB de Pere Bessó





NOCIÓ DE CULPA




En el punt més fosc de la boira, sempre els potser entreobrin les seues sirenes. Ningú no resta il·lés quan el desvetlament es torna foguera i les culpes tota llum abrasen.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




NOCIÓN DE CULPA




En el punto más oscuro de la bruma, siempre los acasos entreabren sus sirenas. Nadie está ileso cuando el desvelo se convierte en hoguera y las culpas abrasan toda luz.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

POÈTICA DE L’AIRE

Imagen FB de Pere Bessó





POÈTICA DE L’AIRE




Plovia en l’estany el despullament de tot l’hivern; ací, l’aigua amerada de música. (Ningú no sabé romandre en aquest tràngol de lluminosa artilleria.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




POÉTICA DEL AIRE




Llovía en el estanque la desnudez de todo el invierno; ahí, el agua empapada de música. (Nadie supo quedarse en ese trance de luminosa artillería.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

TRAÇ

Imagen FB de Pere Bessó





TRAÇ




A les espatles, l’enrunament d’aquell ocell de rosada escampat en les acrobàcies de la tardor.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TRAZO




Sobre los hombros, el desmoronamiento de aquel pájaro de rocío esparcido en las acrobacias del otoño.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

VIGÍLIA

Imagen FB de Pere Bessó





VIGÍLIA




Ningú no dorm mentre llegim en silenci la remor del riu. La son buida qualsevol llunyania: els cavalls de l’ardor guitegen l’heura que fermenta les mans. Davall del cor de les pulsions, humitat i foc són lívid horitzó. Després de fosa la música infraroja, ve el descens. O s’ancora al pit el corc.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VIGILIA




Nadie duerme mientras leemos en silencio el rumor del río. El sueño vacía cualquier lejanía: los caballos del ardor cocean la yedra que fermenta las manos. Bajo el coro de las pulsiones, humedad y fuego son cárdeno horizonte. Después de fundida la música infrarroja, viene el descenso. O se ancla en el pecho la carcoma.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

DAMUNT DE TERRA

Imagen FB de Pere Bessó





DAMUNT DE TERRA




Només l’ofec damunt d’aquesta terra: desmesurades cendres beatifiquen el camí. Encara tinc ànima i innocència per a abraçar les fulles que cauen del cor alienat de les cuques de llum. (Un vaga enmig de la simplicitat de tant cadàver tractant de trobar l’absolut.) Demà sempre hi haurà foc encara que repose la brasa en monòleg remot.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOBRE TIERRA




Solamente el ahogo sobre esta tierra: desmedidas cenizas beatifican el camino. Aún tengo alma e inocencia para abrazar las hojas que caen del corazón enajenado de las luciérnagas. (Uno vaga en medio de la simpleza de tanto cadáver, tratando de encontrar el absoluto.) Mañana siempre habrá fuego aunque repose la brasa en monólogo remoto.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

OPCIÓ DE VIDA

Imagen FB de Pere Bessó




OPCIÓ DE VIDA




Hi ha històries que es fan amb pèrdues: un tren de migracions s’evapora en l’alé. (Al capdavall, sempre preferí viure en el món de les meues precarietats.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





OPCIÓN DE VIDA




Hay historias que se hacen con extravíos: un tren de migraciones se evapora en el aliento. (Al cabo, siempre preferí vivir en el mundo de mis precariedades.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga