jueves, 30 de abril de 2020

IMPOTÈNCIA

Imagen FB de Pere Bessó






IMPOTÈNCIA




Ací el so petrificat de la nuesa, la sorpresa que tenen
els focs de la infància i l’aroma de la terra quan plou.
Ací fan mal els cementiris i la seua tirania d’ossos.
Tremola l’alba com la nit en la seua agonia de la llum.
Bec la foscor solitària en el càntir de la misèria.
Brunzeig el foc que encara perviu en la cicatriu viva de la boca.
No sé si riure d’impotència quan em fa mal la paraula amor.
Sóc el pitjor damunt el muscle de les arrugues, damunt de la rosa de peixos
que devora el resplendor: sóc el pitjor quan no puc caminar
a sobre les aigües del mar, ni retindre el teu cos en un matí
de pins, ni reinventar-te un paradís.
Un grapat d’ossos forada el cel del meu paladar: en la set només descenc
fins a esvanir-me en els pits opacs d’un refilet.
Sóc el pitjor transeünt damunt d’andanes de molsa:
el meu pit és remot, com aquell ocell a trenc d’alba
que s’embriaga en el cerç d’un temps impassible i vast.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





IMPOTENCIA




Aquí el sonido petrificado de la desnudez, el asombro que tiene
los fuegos de la infancia y el aroma de la tierra cuando llueve.
Aquí duelen los cementerios y su tiranía de huesos.
Tiembla el alba igual que la noche en su agonía de la luz.
Bebo la oscuridad solitaria en el cántaro de la miseria.
Zumba el fuego que aún pervive en la cicatriz viva de la boca.
No sé si reír de impotencia cuando me duele la palabra amor.
Soy lo peor sobre el hombro de las arrugas, sobre la rosa de peces
que devora el resplandor: soy lo peor cuando no puedo caminar
sobre las aguas del mar, ni retener tu cuerpo en una mañana
de pinos, ni reinventarte un paraíso.
Un manojo de huesos horada mi paladar: en la sed solo desciendo
hasta desvanecerme en los senos opacos de un trino.
Soy el peor transeúnte sobre andenes de moho:
mi pecho es remoto, como aquel pájaro de la aurora
que se embriaga en el cierzo de un tiempo impasible y vasto.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga