domingo, 4 de octubre de 2020

VEU DELS TEUS ULLS│ VOZ DE TUS OJOS

Imagen FB de Pere Bessó





VEU DELS TEUS ULLS

 

  

Al marge dels xiprers, l’empremta dels teus ulls. Aquella edat clavada al foc, els carrers i el seu pixum nocturn, tots dos trencats com un ganivet inexorable enmig de tants ocells negres i difusos. Els teus ulls, només els teus ulls en Wagner o Schumann, una escriptura en els meus buits, una veu nua que mai no s’esvaeix, immediata a un campanar d’ales, fang a l’ombra de la meua illa.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

VOZ DE TUS OJOS

 

 

Al margen de los cipreses, la huella de tus ojos. Aquella edad clavada en el fuego, las calles y su orina nocturna, ambos rotos como un cuchillo inexorable en medio de tantos pájaros negros y difusos. Tus ojos, solo tus ojos en Wagner o Schumann, una escritura en mis vacíos, una voz desnuda que nunca se desvanece, inmediata a un campanario de alas, barro en la sombra de mi isla.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga