sábado, 12 de enero de 2019

EVOCACIÓ DE LA TENDRESA

Imagen FB de Pere Bessó





EVOCACIÓ DE LA TENDRESA




Recorde aquell viatge sense temps, ara irreconeixible i estrany. Fou llum el somni entre nosaltres, ara vent tot el cel en l’espill. Férem riu de les paraules i ací ens il·luminà el litoral de les sorres nues. (Al damunt de la llum rosada del teu pit, el llenç de la meua respiració estesa com el vol d’ocells de Joan Miró.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EVOCACIÓN DE LA TERNURA




Recuerdo aquel viaje sin tiempo, ahora irreconocible y extraño. Fue luz el sueño entre nosotros, ahora viento todo el cielo en el espejo. Hicimos río las palabras y ahí nos alumbró el litoral de las arenas desnudas. (Sobre la luz rosada de tu pecho, el lienzo de mi respiración extendida como el vuelo de pájaros de Joan Miró.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

COS VESSAT

Imagen FB de Pere Bessó





COS VESSAT




En acabant, els alens immolats en el paviment de la Carver Rd,
i aquella mescla de fatiga i pudor, mentre es pensa
en aquests rars somnis d’ebriesa.
La vida era inexistent enmig de gent estranya i markets,
Tan estranya que només cabien les deshores mutilades del tràfec,
alguns minuts ofegant el coll de les estàtues,
o els motlles del costum que mai no he compartit.
Era el sexe complaent i dòcil, sense més perplexitats,
el que deambulava per Prescott Rd.
És clar que feien por aquelles intempèries desolades…


Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





CUERPO DERRAMADO




Después, los alientos inmolados en el pavimento de la Carver Rd,
y aquella mezcla de fatiga y pudor, mientras se piensa
en esos raros sueños de la embriaguez.
La vida era inexistente en medio de gente extraña y markets,
Tan extraña que sólo cabían las deshoras mutiladas del tráfago,
algunos minutos ahogando el cuello de las estatuas,
o los moldes de la costumbre que nunca he compartido.
Era el sexo complaciente y dócil, sin mayores perplejidades,
el que deambulaba en Prescott Rd.
Claro que daban miedo aquellas intemperies desoladas…

.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

CLAREDAT

Imagen Fb de Pere Bessó





CLAREDAT




A l’enfonsament de la nit i les seues estridències, el dia fixa les seues paraules acostumades. (Flueix el martell del calendari, mentre galopen els espills subterranis i l’epifania de la molsa es fa visible.) En algun cantó del pessebre, dibuixí camins damunt de la brossa. Res transcendent, és clar, llevat d’ aquesta soledat laboriosa i penitent.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CLARIDAD




Al desplome de la noche y sus estridencias, el día fija sus habituales palabras. (Fluye el martillo del calendario, mientras galopan los espejos subterráneos y la epifanía del musgo se hace visible.) En alguna esquina del pesebre, dibujé caminos sobre la maleza. Nada trascendente, claro, salvo esta soledad laboriosa y penitente.

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga


XAFEGADA

Imagen Fb de Pere Bessó






XAFEGADA




En la xafegada repetitiva de la tinta, els vells horrors del viatge.
Ací plou en silenci com la corda fluixa de la bogeria:
en l’extrem de la turbulència, els corredors bruts del crit,
la nit fins al melic,
i el riure convalescent dels bufons de torn.
Enmig de l’udol de la circumcisió, la floració de la cola de peix
en plena boca.
Després del foc, les escopinades de tant de vent de la pèrdua.
O aquells records sargits de tanta humitat.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CHUBASCO




En el chubasco repetitivo de la tinta, los viejos horrores del viaje.
Aquí llueve en silencio como la cuerda floja de la locura:
en el extremo de la turbulencia, los corredores sucios del grito,
la noche hasta el ombligo,
y la risa convaleciente de los bufones de turno.
Entre el aullido de la circuncisión, la floración del cardumen
en plena boca.
Después del fuego, los escupitajos del mucho viento del extravío.
O aquellos recuerdos zurcidos de tanta humedad.

.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

VOL SENSE LÍMITS

Imagen FB de Pere Bessó





VOL SENSE LÍMITS




Llavors, ens ve sense límits el vol, el vol crescut en els ulls, el vol cap al centre de la nuesa: és l’ocell d’incendi que obri la llum, el despertar i batejar-nos en el respir és fluir sense resistències en el temps just. (Demà l’alfabet tindrà uns altres afanys, però avui, gaudim la claredat del recòndit.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VUELO SIN LÍMITES




Entonces, nos viene sin límites el vuelo, el vuelo crecido en los ojos, el vuelo hacia el centro de la desnudez: es el pájaro de incendio que abre la luz, el despertar y bautizarnos en el respiro, es fluir sin resistencias en el tiempo justo. (Mañana el alfabeto tendrá otros afanes, pero hoy, gocemos la claridad de lo recóndito.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

HUMITAT FOGOSA

Imagen  FB de Pere Bessó





HUMITAT FOGOSA




En la progressió humida de l’hivernacle, l’espill devorat de l’aurora. En el rellotge de l’entranya es buida tot el temps. Vermell el present, la pluja de foc forada els porus i ens deixa aquesta sensació d’enfiladissa estesa en el camí...

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




HUMEDAD FOGOSA




En la progresión húmeda del invernadero, el espejo devorado de la aurora. En el reloj de la entraña se vacía todo el tiempo. Rojo el presente la lluvia de fuego horada los poros y nos deja esa sensación de enredadera tendida en el camino…
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

ULLS INSOMNES

Imagen FB de Pere Bessó





ULLS INSOMNES




L’ull i el seu nus d’ombres damunt de la roca de carnisseries insomnes,
l’ànima desembeinada en les ferreries del temps,
els horitzons desapareguts en els llums de les al·legories,
l’armadura de mussol que toca arrossegar en la bogeria,
 Les gàbies mesquines en què es fiquen els minuts:
teixir i desteixir en les mutilacions de la nit sense llàntia,
cremar en la malenconia d’una brasa, com qualsevol absurd,
ballar al cantó del vertigen sense impugnar res,
pensar en cada un dels dimonis que habiten l’espill,
mossegar les randes com a autosacrifici,
llepar la nitidesa dels còdols enmig de tanta pèrdua i, al final, desertar,
només desertar d’un masclet.
Llostregen ombrívoles les màscares de l’autoflagelació:
cau la variada nàusea de les disfresses. Tot resulta ser comèdia.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




OJOS INSOMNES




El ojo y su nudo de sombras sobre la roca de carnicerías insomnes,
el alma desenvainada en las herrerías del tiempo,
los horizontes desaparecidos en las luces de las alegorías,
la armadura de búho que hay necesidad de arrastrar en la locura,
las jaulas mezquinas en las que se meten los minutos:
tejer y destejer en las mutilaciones de la noche sin lámpara,
arder en la melancolía de una brasa, igual que cualquier absurdo,
bailar en la esquina del vértigo sin impugnar nada,
pensar en cada uno de los demonios que habitan el espejo,
morder los encajes como autosacrificio,
lamer la nitidez de los guijarros en medio de tanto extravío,
y al final, desertar, sólo desertar de un petardo.
Amanecen sombrías las máscaras de la autoflagelación:
cae la variada náusea de los disfraces. Todo resulta ser comedia.


Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga