viernes, 13 de marzo de 2020

FULGOR DEL SOBREVOL

Imagen FB de Pere Bessó





FULGOR DEL SOBREVOL




En la marxa, una túnica d’agulles de cap marca la diferència.
O el vinagre dels temps inhòspit al pit.
Una túnica de sal mossega les meues ferides, la mateixa que desperta
sobre les escorfes de la inclemència.
En l’úter de l’ombra, cremen els cantons d’un cel que colpeja,
diligentment, aquesta set postrada i silenciosa.
En mi, una lluna de estrèpits soscava els meus braços. Banyega feroç,
en el somni, tota foscor, el rem de pedra de la meua barca,
el tropell d’escames en la meua gola.
Vençut l’aleteig, només el coàgul del rostoll, bullent de buits.
Mentre polsa la cendra, he d’esquinçar en dringadissa del batec,
i recordar el cresol de la darrera marea. O creuar la brea.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FULGOR DEL SOBREVUELO




En la marcha, una túnica de alfileres hace la diferencia.
O el vinagre de los tiempos inhóspito en el pecho.
Una túnica de sal muerde mis heridas, la misma que despierta
sobre las cáscaras de la inclemencia.
En el útero de la sombra, arden las esquinas de un cielo que golpea
diligentemente, esta sed postrada y silenciosa.
En mi, una luna de estruendos socava mis brazos. Cornea feroz,
en el sueño, toda oscuridad, el remo de piedra de mi barca,
el tropel de escamas en mi garganta.
Vencido el aleteo, solo el coágulo del rastrojo, hirviente de vacíos.
Mientras pulsa la ceniza, he de rasgar en tintineo del pálpito,
y recordar el candil de la última marea. O cruzar la brea.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga