ESTRANYES HORES

Imagen FB de Pere Bessó

ESTRANYES HORES

Al caient de territoris de llauna, el sutge de les estranyes hores: ens mossega l’entranya, mentre a fora, el mosaic de llums desordena rostres i carrers.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EXTRAÑAS HORAS

Al filo de territorios de hojalata, el hollín de las extrañas horas: nos muerde la entraña, mientras afuera, el mosaico de luces desordena rostros y calles.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

FINESTRA DE L’INSTANT

Imagen FB de Pere Bessó

FINESTRA DE L’INSTANT

Darrere de la finestra la necessitat cega de la plenitud. L’instant de la nuesa revelada, els ulls més enllà dels territoris de la boirina. Després del sucós moll de la pell, les resines de fora juntament amb els sons de la fullaraca. És destí la matèria que s’aprima en la nit i misteri la flama de la rosada.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VENTANA DEL INSTANTE

Detrás de la ventana la necesidad ciega de la plenitud. El instante de la desnudez revelada, los ojos más allá de los territorios de la neblina. Tras el jugoso muelle de la piel, las resinas de afuera junto con los sonidos de la hojarasca. Es destino la materia que se adelgaza en la noche y misterio la llama del rocío.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

ENMIG DEL SOMNI

Imagen FB de Pere Bessó

ENMIG DEL SOMNI

Ara parle amb mi des del fons: És cert el que veu la meua memòria, o tot fou un somni? —Tal vegada la nostàlgia siga més diàfana que no aquells carrers on s’ajuntava l’horitzó amb la gespa. Ací fa mal el catecisme amb les seues robes estranyes. Ací és amarga la fluïdesa de la molsa i els espectres. De totes les alegries possibles, encara n’hi ha algunes a l’armari de rebost del coixí.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

EN MEDIO DEL SUEÑO

Ahora hablo conmigo desde lo hondo: ¿Es cierto lo que ve mi memoria, o todo fue un sueño? —Quizás la nostalgia sea más diáfana que aquellas calles donde se juntaba el horizonte con el césped. Aquí duele el catecismo con sus extrañas ropas. Aquí es amarga la fluidez del musgo y los espectros. De todas las alegrías posibles, hay unas todavía en la alacena de la almohada.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga

CRÒNICA DE L’ESPILL

Imagen FB de Pere Bessó

CRÒNICA DE L’ESPILL

Els batecs són un altre ganivet apuntant a les estrelles. Això pensem quan deixem d’enfonsar la boca en el beuratge de les velles setmanes corcades. Ara, és clar, tot sembla lloança, o udol de gos perdut als erms de l’aroma marginal dels carrers. En l’espill flameja la rosa del presidi i la seua romeria de saliva innegociable. Fet l’examen de consciència, no deixen de ser estranys els il·lícits del foc refrigerat de les cuques de llum.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CRÓNICA DEL ESPEJO

Los pálpitos son otro cuchillo apuntando a las estrellas. Eso pensamos cuando dejamos de hundir la boca en el brebaje de las viejas semanas carcomidas. Ahora, claro, todo parece alabanza, o aullido de perro perdido en los baldíos del aroma marginal de las calles. En el espejo flamea la rosa del presidio y su romería de saliva innegociable. Hecho el examen de conciencia no dejan de ser extraños los ilícitos del fuego refrigerado de las luciérnagas.

.
Del libro “Paradise road”, 2019

©André Cruchaga