Imagen FB de Pere Bessó
REGISTRE DEL TRÀNSIT
Hi són la ruïna i el peix oxidat del cerç
oprimit de l’alba.
Als quatre costats de la llengua de la floridura,
Els gossos que no dormen i udolen sota una lluna podrida
entre barrots i ànsies, entre colps de despullament dels suburbis.
Fa olor la fúria del fum en el futur groc de les finestres.
Hi ha orbes fogonades d’una esperança sense bretxa,
enmig d’un llenguatge que desapareix en els seus significats.
Al costat d’una paret trencadissa de desvetlaments, les aigües pudentes
de l’inerme, el discurs corcat dels encensers.
Ara només tinc la clau de la incertitud davant de l’animal
pervertit de les setmanes, —aquella poma de la memòria,
s’esdevé intransitable com l’udol d’un ebri en les cunetes.
Imagine sempre el calendari resignat als espavents.
O, a aquesta mort dissolta del Paradís amb la seua tendresa derruïda.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Als quatre costats de la llengua de la floridura,
Els gossos que no dormen i udolen sota una lluna podrida
entre barrots i ànsies, entre colps de despullament dels suburbis.
Fa olor la fúria del fum en el futur groc de les finestres.
Hi ha orbes fogonades d’una esperança sense bretxa,
enmig d’un llenguatge que desapareix en els seus significats.
Al costat d’una paret trencadissa de desvetlaments, les aigües pudentes
de l’inerme, el discurs corcat dels encensers.
Ara només tinc la clau de la incertitud davant de l’animal
pervertit de les setmanes, —aquella poma de la memòria,
s’esdevé intransitable com l’udol d’un ebri en les cunetes.
Imagine sempre el calendari resignat als espavents.
O, a aquesta mort dissolta del Paradís amb la seua tendresa derruïda.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
REGISTRO DEL TRÁNSITO
Están ahí la ruina y el pez oxidado del
cierzo oprimido del alba.
En los cuatro costados de la lengua del moho,
Los perros que no duermen y aúllan bajo una luna podrida
entre barrotes y ansias, entre golpes de desnudez de los suburbios.
Huele la furia del humo en el futuro amarillo de las ventanas.
Hay ciegos fogonazos de una esperanza sin brecha,
en medio de un lenguaje que desaparece en sus significados.
Junto a una pared quebradiza de desvelos, las aguas fétidas
de lo inerme, el discurso carcomido de los incensarios.
Ahora solo tengo la llave de la incertidumbre frente al animal
pervertido de las semanas, —aquella manzana de la memoria,
resulta intransitable como el alarido de un ebrio en las cunetas.
Imagino siempre el calendario resignado a las asombras.
O, a esa muerte disuelta del Paraíso con su ternura derruida.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
En los cuatro costados de la lengua del moho,
Los perros que no duermen y aúllan bajo una luna podrida
entre barrotes y ansias, entre golpes de desnudez de los suburbios.
Huele la furia del humo en el futuro amarillo de las ventanas.
Hay ciegos fogonazos de una esperanza sin brecha,
en medio de un lenguaje que desaparece en sus significados.
Junto a una pared quebradiza de desvelos, las aguas fétidas
de lo inerme, el discurso carcomido de los incensarios.
Ahora solo tengo la llave de la incertidumbre frente al animal
pervertido de las semanas, —aquella manzana de la memoria,
resulta intransitable como el alarido de un ebrio en las cunetas.
Imagino siempre el calendario resignado a las asombras.
O, a esa muerte disuelta del Paraíso con su ternura derruida.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga
