CIRC

Imagen FB de Pere Bessó

CIRC

En el paroxisme de la bèstia cap fam no assacia
les misèries fredes d’aquests dies.
Dins de la gola l’aurèola falsa del pols,
l’alfabet de propers canelobres, el crit aspre del país.
Fregues les pregàries amb remotes cabelleres de cendra.
Entre tanta foscor i enverinat l’alé, 

l’insomni revela circs decapitats i paradisos exorcitzats pel rovell.

En aquell lavatori, la llengua aferrada al taüt ras de la massa.
Tota l’avidesa líquida de la roba desfeta.
Tota la mendicitat real dels ulls. Tot l’horrible sota el sol.
Hi ha alguna cosa que em fa gaudir: la plenitud de la farsa
i l’all fatal del paradís. I l’eco soterrat de la molsa.
Un arbre d’asfalt remuga com el vestit punyent de les agulles de cap.
Lluny és la llum per a aquestes ales mortuòries, però propera,
la gràcia del contorsionisme
i els seus malabars acoblats en les temples.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CIRCO

En el paroxismo de la bestia ninguna hambre sacia
las miserias frías de estos días.
Dentro de la garganta la aureola falsa del pulso,
el alfabeto de cercanos candelabros, el grito áspero del país.
Frotas las plegarias con remotas cabelleras de ceniza.
Entre tanta oscuridad y envenenado el aliento, 

el insomnio revela circos decapitados y paraísos exorcizados por el moho.

En aquel lavatorio, la lengua aferrada al ataúd raído de la masa.
Toda la avidez líquida de la ropa deshecha.
Toda la mendicidad real de los ojos. Todo lo horrendo bajo el sol.
Hay algo que me hace gozar: la plenitud de la farsa
y el ajo fatal del paraíso. Y el eco enterrado del musgo.
Un árbol de asfalto rumia como el traje punzante de los alfileres.
Lejos está la luz para estas alas mortuorias, pero próxima,
la gracia del contorsionismo
y sus malabares acoplados en las sienes.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

CARRERS D’ODI

Imagen FB de Pere Bessó

CARRERS D’ODI

There, while music scratches its scrofulous
stomach, the brute beast emerges and stands,
clear and careful, knowing always the exact peril…
Frank O’Hara

Mai no he desestimat el perill perquè hui l’odi és en tots els carrers: és terrible el discurs de la desesperança, o el antidiscurs en l’aigua dels lavabos; les meues entranyes es rebolquen davant de la bèstia anquilosada dels seus ulls. L’escenari ens presenta un embafador somnambulisme amb focs i fal·lus demencials: és tal la mutilació de la raó, que un es vist de tile i afonies i fantasies gòtiques. Ja ni tan sols es pot orinar amb la tendresa de l’esglai sinó amb el sopor d’una entranya mutilada.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CALLES DE ODIO

There, while music scratches its scrofulous
stomach, the brute beast emerges and stands,
clear and careful, knowing always the exact peril…
Frank O’Hara

Nunca he desestimado el peligro porque hoy el odio está en todas las calles: es terrible el discurso de la desesperanza, o el antidiscurso en el agua de los lavabos; mis entrañas se revuelcan ante la bestia anquilosada de sus ojos. El escenario nos presenta un empalagoso sonambulismo con fuegos y falos demenciales: es tal la mutilación de la razón, que uno se viste de tile y afonías y fantasías góticas. Ya ni siquiera se puede orinar con la ternura del pasmo sino con el sopor de una la entraña mutilada.

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

CROQUIS DEL DOL

Imagen FB de Pere Bessó

CROQUIS DEL DOL

Damunt de l’última campana del crepuscle, els retaules malmesos
de l’emoció i el seu cor d’exhumacions.
De quin son parlem quan el pelatge és negre i ací
s’amaguen les mans perverses del desdeny i la perfídia?

(Hi ha ranciesa pretèrita en els espills que fingeixen somnis
i d’altres dominis, i uns altres ulls que mugeixen a l’horitzó.)

Quan veiem el croquis dels ofecs, emergeix el dol darrer
de les màscares i baveja la vigilia amb els seus tombs precaris.
Per descomptat no és senzill llevar-li el tile a les ombres,
ni fer distincions entre el corc i les ulleres.
entre la fetidesa i els camins sargits de coàguls.
És clar que encara no arriba el plany, ni l’aiguat de la llum falsa
de la lluerna: en l’altar, la boirina i el purgatori i la imantació 

dels plats badats.
Qui coneix els mesenteris dels pantans i els femers,
sap que no hi ha plomatges fortuïts, ni dolços del tamany
de la lluna, ni besos en “claredats indemnes”.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CROQUIS DEL LUTO

Sobre la última campana del crepúsculo, los retablos maltrechos
de la emoción y su coro de exhumaciones.
¿De qué sueño hablamos cuando la pelambre es negra y ahí
se esconden las manos aviesas del desdén y la perfidia?

(Hay ranciedad pretérita en los espejos que fingen sueños
y otros dominios, y otros ojos que mugen en el horizonte.)

Cuando vemos el croquis de los ahogos, emerge el luto postrero
de las máscaras y babea la vigilia con sus tumbos precarios.
Desde luego no es sencillo quitarle el tile a las sombras,
ni hacer distinciones entre la carcoma y las ojeras.
entre la fetidez y los caminos zurcidos de coágulos.
Claro que aun no llega el llanto, ni el aguacero de la luz falsa
del tragaluz: en el altar, la neblina y el purgatorio y la imantación
de los platos quebrados.
Quien conoce los entresijos de los pantanos y los muladares,
Sabe que no hay plumajes fortuitos, ni dulces del tamaño
de la luna, ni besos en “claridades indemnes”.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

HERMETISME DOLENT

Imagen Pere Bessó

HERMETISME DOLENT

En l’hermetisme de la brasa, els tolls dolents del temps.
I aquesta caverna dolceta que no deixa dormir.
En aquest temps de memòria, la pedra glacial de la ingratitud:
mor la dignitat humana; crema el dolor i el mussol
d’arrugues, els espills amargs de la gota de semen com gra
derruït en l’opacitat de la creu.
Diàriament un travessa ganivets i agulles de cap i bisturís sinistres,
diàriament el pantà de la mentida i la rosa de pus en les pupil·les,
diàriament entren ganes de fer-se pols o ull que mai no veu,
diàriament creix l’embrió de les falses neutralitats i la seua metzina,
diàriament les culleradetes d’insolència des del dejuni,
diàriament les fake news en engrunetes amb l’olor de menta o canyella,
diàriament l’heroïcitat de la maldat i les seues matrones,
diàriament les confuses vestimentes espirituals i les corbates
menystingudes en aquelles estranyes avingudes del rovell.
Diàriament les belles llàgrimes en el beuratge de fel de l’apocalipsi,
Diàriament fa mal el taüt del pensament i el seu darrer sopar.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

HERMETISMO DOLIENTE

En el hermetismo de la brasa, los charcos dolientes del tiempo.
Y esa caverna dulzona que no deja dormir.
En este tiempo de memoria, la piedra glacial de la ingratitud:
muere la dignidad humana; quema el dolor y el búho
de arrugas, los espejos amargos de la gota de semen como grano
derruido en la opacidad de la cruz.
A diario uno atraviesa cuchillos y alfileres y bisturís siniestros,
A diario el pantano de la mentira y la rosa de pus en las pupilas,
A diario dan ganas de hacerse polvo u ojo que nunca ve,
A diario crece el embrión de las falsas neutralidades y su ponzoña,
A diario las cucharaditas de insolencia desde el desayuno,
A diario los fake news en migajitas con olor a menta o canela,
A diario la heroicidad de la maldad y sus matronas,
A diario las confusas vestimentas espirituales y las corbatas
desairadas en aquellas extrañas avenidas del moho.
A diario las bellas lágrimas en el brebaje de hiel del apocalipsis,
A diario duele el ataúd del pensamiento y su última cena.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga