miércoles, 20 de febrero de 2019

CIRC

Imagen FB de Pere Bessó





CIRC





En el paroxisme de la bèstia cap fam no assacia
les misèries fredes d’aquests dies.
Dins de la gola l’aurèola falsa del pols,
l’alfabet de propers canelobres, el crit aspre del país.
Fregues les pregàries amb remotes cabelleres de cendra.
Entre tanta foscor i enverinat l’alé, 
l’insomni revela circs decapitats i paradisos exorcitzats pel rovell.
En aquell lavatori, la llengua aferrada al taüt ras de la massa.
Tota l’avidesa líquida de la roba desfeta.
Tota la mendicitat real dels ulls. Tot l’horrible sota el sol.
Hi ha alguna cosa que em fa gaudir: la plenitud de la farsa
i l’all fatal del paradís. I l’eco soterrat de la molsa.
Un arbre d’asfalt remuga com el vestit punyent de les agulles de cap.
Lluny és la llum per a aquestes ales mortuòries, però propera,
la gràcia del contorsionisme
i els seus malabars acoblats en les temples.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CIRCO





En el paroxismo de la bestia ninguna hambre sacia
las miserias frías de estos días.
Dentro de la garganta la aureola falsa del pulso,
el alfabeto de cercanos candelabros, el grito áspero del país.
Frotas las plegarias con remotas cabelleras de ceniza.
Entre tanta oscuridad y envenenado el aliento, 
el insomnio revela circos decapitados y paraísos exorcizados por el moho.
En aquel lavatorio, la lengua aferrada al ataúd raído de la masa.
Toda la avidez líquida de la ropa deshecha.
Toda la mendicidad real de los ojos. Todo lo horrendo bajo el sol.
Hay algo que me hace gozar: la plenitud de la farsa
y el ajo fatal del paraíso. Y el eco enterrado del musgo.
Un árbol de asfalto rumia como el traje punzante de los alfileres.
Lejos está la luz para estas alas mortuorias, pero próxima,
la gracia del contorsionismo
y sus malabares acoplados en las sienes.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: