martes, 8 de octubre de 2019

ENTRE LES TRENES DE L’ETERNITAT

Imagen FB de Pere Bessó





ENTRE LES TRENES DE L’ETERNITAT




la serpiente cínica
en el desierto de la alucinación
Kenneth Rexroth




Entre les trenes de l’eternitat en esquerdes, una pluja de cendra, pàl·lida en la roba. Avança el dur ull de les intempèries, mentre el fibló dels genets de la nit visten de por i sigil l’aire. De sobte, un barret de pedra corona les temples, un ferment sec de setmanes s’enrosca en les costelles: el paradís invisible ens passa la seua factura. (Allà, en l’altra boira de les palpitacions, descus la bresca que jau al xiprer de l’amor. De segur que fa fred en aquelles parts insinuades.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ENTRE LAS TRENZAS DE LA ETERNIDAD




la serpiente cínica
en el desierto de la alucinación
Kenneth Rexroth




Entre las trenzas de la eternidad en grietas, una lluvia de ceniza, pálida en la ropa. Avanza el duro ojo de las intemperies, mientras el aguijón de los jinetes de la noche, visten de miedo y sigilo el aire. De pronto, un sombrero de piedra corona las sienes, un fermento seco de semanas, se enrosca en las costillas: el paraíso invisible nos pasa su factura. (Allá, en la otra niebla de las palpitaciones, descoso el panal que yace en el ciprés del amor. Seguro hace frío en aquellas partes insinuadas.)

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga