sábado, 13 de abril de 2019

TEMPS CAPTIU

Imagen FB de Pere Bessò






TEMPS CAPTIU




Yo creía hasta ahora que todas las cosas del universo
eran, inevitablemente,…
César Vallejo




A la guitarra de pell, el riu dels somnis lascius.
O aquelles intempèries de la nit alterades al carrer.
Ací, en el seu fons ens rendim,
sense que l’espill donara compte dels seus engendres malèvols,
o d’aquelles reminiscències, en certa manera, furtives.
Sempre el somni se’ns precipita mentre avança.
Sempre hi ha pors a l’hora de descendir a la certesa,
incapaç de trobar la porta davant de la pèrdua.
Després, un albira, no abans, l’agredolc de la faena.
Conclou el lèxic de la innocència, el blanc de la còpula:
Grinyolen de pretèrit els huracans d’aquell abisme captiu.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TIEMPO CAUTIVO




Yo creía hasta ahora que todas las cosas del universo
eran, inevitablemente,…
César Vallejo




En la guitarra de piel, el río de los sueños lascivos.
O aquellas intemperies de la noche alteradas en la calle.
Ahí, en su fondo nos rendimos,
sin que el espejo diera cuenta de sus engendros aviesos,
o de aquellas reminiscencias, furtivas, en cierto modo.
Siempre el sueño se nos precipita mientras avanza.
Siempre hay temores a la hora de descender a la certidumbre,
incapaz de encontrar la puerta frente al extravío.
Después, uno vislumbra, no antes, lo agridulce de la faena.
Concluye el léxico de la inocencia, el blanco de la cópula:
crujen de pretérito los huracanes de aquel abismo cautivo.

Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga