jueves, 29 de enero de 2015

BADALL DE LA NIT

Imagen cogida de FB de Pere Bessó





BADALL DE LA NIT




Pense en el capoll de la intimitat, en aqueixa altra cara sepulcral del bon samarità.
Un mai no es mor del tot al terra d’aquesta pàtria impossible.
(El problema és l’artritis amb aqueixa dosi d’eternitat.)
Després de l’apoplexia dels jardins, només ens han romàs els feixos de llenya 
seca del somni, aqueix altre zodíac de smog.
Les teranyines tendeixen a reencarnar l’alfabet: sempre hi ha deixebles
per a aquest pols cec. Sempre hi haurà qui buide catacumbes i es mossegue 
els engonals de manera vergonyant. De penes l’eternitat de la nit,
d’ençà el rovell als sentits.
En l’arbre de l’ànima, —em dius—, encaixen tots els escepticismes.
Llavors, —pense—, hauré de viure de manera perenne l’infern i la seua febre
de tempesta apocalíptica.
Abans, certes indolències, la capçana retorçada de la saliva, el desmai
irreparable i el despull, la romeguera immutable en les finestres.
No són efímeres aquestes ombres que aletegen en l’alé com aus malastrugues.
D’aquest temps només heretem ossos i làpides i salmorra.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





BOSTEZO DE LA NOCHE




Pienso en el capullo de la intimidad, en esa otra cara sepulcral del buen samaritano. 
Uno nunca termina de morir en el suelo de esta patria imposible.
(El problema es la artritis con esa dosis de eternidad.)
Después de la apoplejía de los jardines, solo nos han quedado los chiriviscos
del sueño, ese otro zodíaco de smog.
Las telarañas tienden a reencarnar el alfabeto: siempre hay discípulos
para este pulso ciego. Siempre hay quien vacíe catacumbas y se muerda
las ingles de manera vergonzante. La eternidad es apenas bostezo de la noche,
de ahí la herrumbre en los sentidos.
En el árbol del alma, —me dices—, caben todos los escepticismos.
Entonces, —pienso—, habré de vivir perennemente el infierno y su fiebre
de tormenta apocalíptica.
Antes ciertas indolencias, el yagual retorcido de la saliva, el desmayo irreparable 
y el despojo, la zarza inmutable en las ventanas.
No son efímeras estas sombras que aletean en el aliento como aves agoreras.
De este tiempo, únicamente heredamos huesos y lápidas y salmuera.
Barataria, 22.I.2015