miércoles, 6 de marzo de 2019

LEMLÄSTNINGAR

©Pintura de Wassily Kandinsky







LEMLÄSTNINGAR




Den inhemska redan kistorna, uppstår de förstenade knivarna av gråt, den metall av likgiltighet med sina icke-arbetsdagar, och detta blinkande växte i skalpellerna röd dimma. ( aldrig tänkte jag om att du skulle återvända förändrad i mitten av dammet, eller om stenen bara var en del av missuppfattningen av uppsägningar. Eller om den kollapsade nakenheten ersatte skuggorna fast i bröstkorgen.)

Jag ser vinterbenen ätits bort, syra den blinda pustulen av orden, fermenterad från öknen, ejakulationerna, svimmade etymologier av svärtan.

Automatisk nedbrytning av timmar, röken gör demensen mörkare. Mellan dina lår, det odödliga taket på slaktbutikerna, de osäkra tillståndet att skriva på gatan gjorde böjningar otydliga efter timmar.

Innan det fina gruset i fönstren, bara arken och några nedåtvända ställen. De allestädes närvarande lemlästningar i snickerier.

Från boken: "Antípodas del espejo", 2018
© André Cruchaga
© Traducción: Cándida Pedersen


MUTILACIONES




Domésticos ya los ataúdes, surgen los cuchillos petrificados del sollozo, el metal de la indiferencia con sus días inhábiles, y este parpadeo crecido en la bruma roja de los bisturís. (Nunca supe si volverías mutante en medio del polvo, o si la piedra era sólo parte del conjuro avieso de las resignaciones. O si la desnudez desplomada sustituía las sombras clavadas en el tórax.)

Veo carcomidos los huesos del invierno, ácida la pústula ciega de las palabras, fermentados de desierto los ijares, fenecidas las etimologías del vértigo.

Autómata en la degradación de las horas, el humo hace más oscura la demencia. Entre tus muslos la azotea indescifrable de las carnicerías, los estados inciertos de la escritura en la calle, los montepíos hechos de deshoras.

Ante el cascajo venerable de las ventanas, sólo el arca, y algunos lugares subvertidos. Aquellas mutilaciones omnipresentes en las carpinterías.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga
©Pintura de Wassily Kandinsky


PLENITUD BUIDA

Imagen FB de Pere Bessó






PLENITUD BUIDA




Allà en l’absència captiva dels meus ulls, el fons de la tremolor del vent i el sospir de les paraules. Mentre m’embriaguen els ocells finits, la boca articula plurals fogueres, com si el murmuri de les flames, gaudira de la transitorietat del batec. (Un resplendor de foscors marca el meu camí: davant de la retòrica dels tafurs, que descansen en pau les evaporacions de la història, o aquest estrany amor que germina al meu coixí com una misèria de les meues sabates.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PLENITUD VACÍA




Allá en la ausencia cautiva de mis ojos, lo hondo del temblor del viento y el suspiro de las palabras. Mientras me embriagan los pájaros fenecidos, la boca articula plurales hogueras, como si el murmullo de las llamas, se gozara de la transitoriedad del pálpito. (Un resplandor de oscuridades marca mi camino: ante la retórica de los tahúres, que descansen en paz las evaporaciones de la historia, o ese extraño amor que germina en mi almohada como una miseria de mis zapatos.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

IMMOBILITAT DEL FOC

Imagen FB de Pere Bessó






IMMOBILITAT DEL FOC




T’alces en el piano del buit i flueixes amb la vena trencada de les ombres. Ací, l’alegria confusa de la copiositat, l’immòbil narrador de dies foscos, el trau del zodíac atrapat en la ironia de la crosta terrorífica de la boca. Davant del bufó que condueix el ramat, la follia a punt de convertir-se en trona. Quasibé amb desesperació se’ns venen trossets de paradís en un país ple de fatiga. (Supose que el deliri no pot arribar a tanta gana, ni ser eterna aquesta ebriesa de frenètiques paròdies. Haurem d’esperar sabates i espills o morir aferrats al meu abandó. O incinerar, tot d’un colp, l’engany.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




INMOVILIDAD DEL FUEGO




Te yergues en el piano del vacío y fluyes con la vena rota de las sombras. Aquí, la alegría confusa de la copiosidad, el inmóvil narrador de días oscuros, el ojal del zodíaco atrapado en la ironía de la costra terrorífica de la boca. Frente al bufón que conduce al rebaño, la locura a punto de convertirse en púlpito. Casi con desesperación se nos venden pedacitos de paraíso en un país colmado de fatiga. (Supongo que el delirio no puede llegar a tanto apetito, ni ser eterna esta embriaguez de frenéticas parodias. Habrá que esperar zapatos y espejos o morir aferrados a mi abandono. O incinerar de una vez por todas, el engaño.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga