VESPRA DE L’ABÍS

Imagen FB de Pere Bessó

VESPRA DE L’ABÍS

Uns altres seran els que desxifren, endinsant-se en els meus precipicis,
l’escalfred i les raons del vòmit, la grip dels muiracs,
la porcellana del crepuscle, tot el que es tornà desequilibri
i sospita, vigílies permanents.
En cada letargia que produiren els masegaments d’aquest trànsit
sense treva, tot l’unt acumulat dels ofecs,
les mosques vetlant el suïcidi,
les mans amb el seu arbre de cansament. Les llums cremades del cel.
En el trànsit del xal, les paraules i el seu foc transitori.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VÍSPERA DEL ABISMO

Otros serán los que descifren, adentrándose en mis precipicios,
el escalofrío y las razones del vómito, la gripe de los murciélagos,
la porcelana del crepúsculo, todo cuanto se volvió desequilibrio
y sospecha, vigilias permanentes.
En cada letargo que produjeron los magullones de este tránsito
sin tregua, todo el tizne acumulado de los ahogos,
las moscas velando el suicidio,
las manos con su árbol de cansancio. Las luces quemadas del cielo.
En el tránsito del cordero, las palabras y su fuego transitorio.

Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga

TORTURA

Imagen FB de Pere Bessó

TORTURA

Disgregue les ombres amb el meu parpelleig: cap temps no és innocent
a les teranyines, ni a aquesta tortura que produeix el vertigen.
Els rigors del vinagre són audibles ara que el vil·là de l’eco
travessa els travessers de l’eco calcinat.
En el sèpia de la mossegada, un quadern cec de pupil·les
plora en la seua tornejada lletania.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TORTURA

Disgrego las sombras con mi parpadeo: ningún tiempo es inocente
a las telarañas, ni a esta tortura que produce el vértigo.
Los rigores del vinagre son audibles ahora que el vilano del eco
atraviesa los travesaños del eco calcinado.
En el sepia de la mordida, un cuaderno ciego de pupilas
llora en su torneada letanía.

Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga

PAISATGE INCERT

Imagen FB de Pere Bessó

PAISATGE INCERT

Per més infatigable que siga la devoció per les begònies,
l’hostilitat llaurà el seu llit, amb tots els objectes de llauror
de la traïdoria. Amb tots els estris de la memòria.
Després, per què tant d’odi com un colp dins del somriure,
a l’hora del desdejuni, durant la dansa dels vitralls,
en l’alegria de l’ànima,
quan l’albor murmura en el seu onatge matiner,
quan la respiració vol deixar de banda l’aclaparament i els armaris
de la nit en la seua ebrietat de cendra? No endevine els espills
entre tants fantasmes, dins del meu propi paisatge de voltes inútil.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PAISAJE INCIERTO

Por más infatigable que sea la devoción por las begonias,
la hostilidad aró su cauce, con todos los objetos de labranza
de la alevosía. Con todos los aperos de la memoria.
Luego, ¿por qué tanto odio como un golpe dentro de la sonrisa,
a la hora del desayuno, durante la danza de los vitrales,
en la alegría del alma,
cuando el albor murmura en su oleaje matutino,
cuando la respiración quiere dejar de lado el agobio y los armarios
de la noche en su embriaguez de ceniza? No adivino los espejos
entre tantos fantasmas, dentro de mi propio paisaje a veces inútil.

Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga