Imagen FB de Pere Bessó
GOIG TRIST
Quant goig trist en
el silenci de les meues venes. En el fosc, el tòrax interromput per la calma
fugaç de la memòria. Les distàncies assimilen les meues precarietats, aquests
ulls lluny de la meua boca oberta, l’evidència confiada de la pell, a la vora
d’una llàgrima. (Mira el tronc d’arbre de
la vesprada i el goig amarg del foc que hi consumeix. Supose que ja la plenitud
és desconhort en qualsevol racó de l’escriptura. Avui només hi ha records de la
lluna de carn de l’hivern i anèmia en el sosteniment.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
GOZO TRISTE
Cuánto gozo triste en
el silencio de mis venas. En lo hosco, el tórax interrumpido por la fugaz calma
de la memoria. Las distancias asimilan mis precariedades, esos ojos lejos de mi
boca abierta, la evidencia confiada de la piel, a la orilla de una lágrima. (Mira el tronco de árbol de la tarde y el
gozo amargo del fuego que consume. Supongo que ya la plenitud es desconsuelo en
cualquier rincón de la escritura. Hoy, sólo hay recuerdos de la luna de carne
del invierno y anemia en el sustento.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga