jueves, 6 de agosto de 2020

TORBA DE LLUNYANIES │ TURBA DE LEJANÍAS

Imagen FB de Pere Bessó





TORBA DE LLUNYANIES




Muda, la torba de dubtes que m’espenya quan la tempesta llepa els espills. Des de la llunyania, mor escapçada la joia: un camí no cap en l’ull de l’agulla, ni la nit alça vol ensopegant-se amb la boira dels ulls. No hi ha trenc d’alba en els buits de la sang, ara que ho pense. Properes al desvetlament, les cendres d’alguna porta, la sordidesa a les suors del crit. Ara només em resten les fúries de les calmes sembrades, o aquella llum que escapa de la vista.
.
.


TURBA DE LEJANÍAS




Muda, la turba de dudas que me despeña cuando la tempestad lame los espejos. Desde la lejanía, muere decapitado el regocijo: un camino no cabe en el ojo de la aguja, ni la noche alza vuelo tropezando con la niebla de los ojos. No hay amanecer en los huecos de la sangre, ahora que lo pienso. Cercanas al desvelo, las cenizas de alguna puerta, la sordidez a los sudores del grito. Ahora solo me quedan las furias de las calmas sembradas, o aquella luz que escapa de la vista.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga