viernes, 18 de enero de 2019

LLENGUATGE

Imagen FB de Pere Bessó





LLENGUATGE




Hi ha un llenguatge sord en l’espiral de fum de la remor. Al claustre del foc, l’èmfasi supura les seues pròpies espines de durs trossos de sabates. Algú escriu mentre les sirenes estimben l’aire: al cimal de la muntanya, totes les paraules supuren aquella nota del darrer vers que castra o prolonga la nostra omnipresència.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LENGUAJE




Hay un lenguaje sordo en la espiral de humo del murmullo. En el claustro del fuego, el énfasis supura sus espinas de duros pedazos de zapatos. Alguien escribe mientras las sirenas despeñan el aire: en lo alto de la montaña, todas las palabras supuran aquella nota del último verso que castra o prolonga nuestra omnipresencia.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

SENDERA

Imagen FB de Pere Bessó





SENDERA




Mossegat de senderes aquest cresol d’aigües obsseses. Discorre el cabdal diminut dels alfils en el seu trepant d’hores perdudes. Busquem l’eixida a la deriva del temps, en els nostres cossos cremats d’ulls, en el silenci immòbil dels diversos llindars. (De sobte només trobem la nit de la mort que ens enllumena.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SENDERO




Mordido de senderos este candil de aguas obsesas. Discurre el caudal diminuto de los alfiles en su taladro de extraviadas horas. Buscamos la salida en la deriva del tiempo, en nuestros cuerpos quemados de ojos, en el silencio inmóvil de los umbrales diversos. (De pronto sólo encontramos la noche de la muerte que nos alumbra.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

DAPHNE


Imagen FB de Pere Bessó





DAPHNE




No hi ha cap altre nom que ascendesca a l’escapulari, ni habite la pell de sucre dels cresols. En algun lloc de la pell s’incendien les vocals de la viola, o s’obri l’incendi de la nuesa. Després de la set, juguem només. En l’entranya rebenten les extremitats de l’ull: llum i forma són interminables com l’ametler de riu que acull el cabdell insepult. (Tot el temps ondula en un minut d’aigua.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DAPHNE




No hay otro nombre que ascienda al escapulario, ni habite la piel de azúcar de los candiles. En algún lugar de la piel se incendian las vocales del alhelí, o se abre el incendio de la desnudez. Tras la sed, jugamos solamente. En la entraña revientan las extremidades del ojo: luz y forma son interminables como el almendro de río que acoge el ovillo insepulto. (Todo el tiempo ondula en un minuto de agua.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga


LETEU

Imagen FB de Pere Bessó




LETEU




Al cos, les cendres de la nit i l’ull d’hivern damunt del concert de xiprers. A estones sagna el calze de la deshora en el somnambulisme arrancat d’una llàgrima. Per a cessar en el meu desballestament, Leteu i la seua ebriesa deseixida.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LETEO




En el cuerpo, las cenizas de la noche y el ojo de invierno sobre el concierto de cipreses. A ratos sangra el cáliz de la deshora en el sonambulismo arrancado de una lágrima. Para cesar en mi desquicio, Leteo y su ebriedad desasida.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

RITUAL PAGÀ

Imagen FB de Pere Bessó





RITUAL PAGÀ




Obert a la música circular del teu melic, res no es resisteix al peix humit de la respiració. Els somnis polvoritzen tota la nit quan la brasa expandeix la proximitat dels cossos. (A l’hora onzena la darrera nota del temps transformat.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




RITUAL PAGANO




Abierto a la música circular de tu ombligo, nada se resiste al pez húmedo de la respiración. Los sueños polvorizan toda la noche cuando la brasa expande la cercanía de los cuerpos. (A la hora undécima la última nota del tiempo transformado.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga


PANORÀMICA

Imagen FB de Pere Bessó





PANORÀMICA




Al cantó de la cornisa, l’albatros de la nit pensant en el seu pròxim vol: només m’il·lumina el paradís del teu pit i el bassal de remolins que dibuixa el litoral. Una brisa de sal, a l’altura dels ulls, fa del vertigen una substància inesborrable.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PANORÁMICA




En la esquina de la cornisa, el albatros de la noche pensando en su próximo vuelo: sólo me alumbra el paraíso de tu pecho y el charco de torbellinos que dibuja el litoral. Una brisa de sal, a la altura de los ojos, hace del vértigo una sustancia imborrable.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

EXPOSICIÓ DE LA MATÈRIA


Imagen FB de Pere Bessó





EXPOSICIÓ DE LA MATÈRIA




Crema el cor exposat a la foguera dels somnis. L’ombra dual canonitza aquesta perpètua assumpció de la nuesa. (En l’extraviament, l’infinit del goig suïcida llampega en la nostra tomba. Sagna la boca damunt de la pedra de la nit. Cada vegada respirem en el nus de les vessants de les nostres hores fugitives.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EXPOSICIÓN DE LA MATERIA




Arde el corazón expuesto a la hoguera de los sueños. La sombra dual canoniza esta perpetua asunción de la desnudez. (En el extravío, el infinito del gozo suicida, relampaguea en nuestra tumba. Sangra la boca sobre la piedra de la noche. Cada vez respiramos en el nudo de las laderas de nuestras horas fugitivas.)


Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga


FRAGOR

Imagen FB de Pere Bessó





FRAGOR




De vegades trenquem els terrossos de sucre en la carn; i així es restauren els refredats. De vegades, també, mosseguem els somnis i els crits i consumem els jocs de la runa. (En el combat, només la gota de firmament de la tendresa i els ulls irremeiablement perduts.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FRAGOR




A veces rompemos los terrones de azúcar en la carne; y así, se restauran los resfríos. A veces, también, mordemos los sueños y los gritos y consumamos los juegos del escombro. (En el combate, sólo la gota de firmamento de la ternura y los ojos irremediablemente perdidos.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga



I LLAVORS

Imagen FB de Pere Bessó





I LLAVORS




I llavors, callada i definitiva, se n’anà en les vestidures de l’absència. Només era somni la caldera de mel enmig d’aquells humits arbres que s’alçaven a l’infinit. (L’absència és un riu de líquids petrificats com aquelles fams arraulides en el mercat.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




Y ENTONCES




Y entonces, callada y definitiva, se fue en las vestiduras de la ausencia. Sólo era sueño la caldera de miel entre aquellos húmedos árboles que se alzaban al infinito. (La ausencia es un río de líquidos petrificados como aquellas hambres acurrucadas en el mercado.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga