domingo, 5 de agosto de 2018

ALT OBLIT

Imagen FB de Pere Bessó





ALT OBLIT




Los espejos guardan el cadáver del aire.
Joaquín Romero Murube




Entre tantes letargies i musells d’asfixiant alé, aquesta mena de falses epifanies enmig del foc: cadascú habita els seus remolins i devora ocells negres.

De vegades només volem embalsamar les carnisseries o tallar una papallona en el abisme de la gola. (Des de le genives, l’avidesa per afegir humitat als nostres cossos; i, així, llevar-li el fred a l’estany.)

Sé que la foscor ens colpeja i penetra i murmura en el nostre cadàver. S’amunteguen els mons en els nostres genolls; la sal, insomne, es dissemina en besar-nos.

En el sutge del silenci, sembla que no perdure la cal·ligrafia; només la pupil·la cega de l’alt oblit i el plugim de l’espill.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ALTO OLVIDO




Los espejos guardan el cadáver del aire.
Joaquín Romero Murube




Entre tantos letargos y hocicos de asfixiante aliento, esta suerte de falsas epifanías en medio del fuego: cada quien habita sus remolinos y devora pájaros negros.

A veces sólo queremos embalsamar las carnicerías o tallar una mariposa en el abismo de la garganta. (Desde las encías, la avidez por añadirle humedad a nuestros cuerpos; y así, quitarle el frío al estanque.)

Sé que la oscuridad nos golpea y penetra y murmura en nuestro cadáver. Se agolpan los mundos en nuestras rodillas; la sal, insomne, se disemina besándonos.

En el hollín del silencio, parece que no perdura la caligrafía; sólo la pupila ciega del alto olvido y la llovizna del espejo.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
©André Cruchaga