lunes, 6 de enero de 2020

ITINERARI DE LA MAREA

Imagen FB de Pere Bessó






ITINERARI DE LA MAREA




Al voltant de les distàncies, si de cas aquesta pols lenta de sempre. Entren els altaveus de les voravies a les meues oïdes; ens mossega l’aiguamoll primerenc del dia: només hi ha records d’ossos callats, de sons apagats en la remor. Retorn a la llum maldestra de les meues ebrietats i a aquella foguera seminal de les setmanes. En algun lloc remot rellisca el so d’una gota de tendresa; quan avancen els peixos en la gola, escapa el clam de l’orenga. És clar que el temps mira de rebregar l’inexplicable de la darrera mudança de la taula.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ITINERARIO DE LA MAREA




Sobre las distancias, acaso este polvo lento de siempre. Entran los altavoces de las aceras en mis oídos; nos muerde la ciénaga temprana del día: solo hay recuerdo de huesos callados, de sonidos apagados en el murmullo. Regreso a la luz torpe de mis ebriedades y a aquella hoguera seminal de las semanas. En algún lugar remoto resbala el sonido de una gota de ternura; cuando avanzan los peces en la garganta, escapa el clamor del orégano. Claro que el tiempo intenta estrujar lo inexplicable de la última mudanza de la mesa.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

PASSEIG AMORÓS

Imagen FB de Pere Bessó





PASSEIG AMORÓS




Camine per aquests carrers on cada vegada és més notòria la teua absència: ací es trenquen els jardins sense tornar a restaurar-se. Sempre hi ha excuses per a no netejar la ciutat, ni els jardins. Hui, ja no sé si hi ha d’altres llocs millors que no aquest: en cada cantó una flor en abandó i residus agonitzants damunt de la memòria. En aquest país hi ha una romeria de misèries i oblits. Un ix a caminar entre les impureses i la por, fosos en la letargia d’un tràfic d’ossos o mutilat de trens. Un estima i odia aquest país. Estima i odia aquest infern desmesurat. Un estima i odia la tristesa, el crim, els cementiris. Un estima i odia aquesta porcatera de la nit.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PASEO AMOROSO




Camino por estas calles donde cada vez es más notoria tu ausencia: aquí se rompen los jardines sin volverse a restaurar. Siempre hay excusas para no limpiar la ciudad, ni los jardines. Hoy, ya no sé si existen otros lugares mejores que éste: en cada esquina una flor en abandono y residuos agonizantes sobre la memoria. En este país hay una romería de miserias y olvidos. Uno sale a caminar entre las impurezas y el miedo, fundidos en el letargo de un tráfico de huesos o mutilado de trenes. Uno ama y odia a este país. Ama y odia este infierno desmedido. Uno ama y odia la tristeza, el crimen, los cementerios. Uno ama y odia esta pocilga de la noche.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga