sábado, 16 de noviembre de 2019

DIES DE FANGAR

Imagen FB de Pere Bessó





DIES DE FANGAR




If anybody ask about me
Just tell 'em I walked out on…
Chester Arthur Burnett




Dies de fangars cauen als meus ulls com fuetades de lava; després descendeixen com bordells de boira i mosseguen aquest drama de ser només paradoxa. Cada instant té la seua propia fusteria. De vegades només vague en l’ambigüitat de les sabates i sóc incapaç d’impugnar els records. En cada batalla reconec els espills foscos, els enderrocs i el sutge de les morgues. A la nit i sense rellevament, es feren les ferides i els ganivets i aquests somnis que mai no netejaren les aigües sinó que prolongaren el buit de l’asfíxia.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DÍAS DE CIÉNAGA




If anybody ask about me
Just tell 'em I walked out on…
Chester Arthur Burnett




Días de ciénagas caen en mis ojos como latigazos de lava; luego descienden como lupanares de niebla y muerden este drama de ser solo paradoja. Cada instante tiene su propia carpintería. A veces solo vago en la ambigüedad de los zapatos y soy incapaz de impugnar los recuerdos. En cada batalla reconozco los espejos oscuros, los escombros y el tizne de las morgues. En la noche y sin relevo, se hicieron las heridas y los cuchillos y esos sueños que nunca limpiaron las aguas sino que prolongaron el hueco de la asfixia.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

COM A LA ILLADA DE LA NIT

Imagen FB de Pere Bessó





COM A LA ILLADA DE LA NIT




Take anything you want from me,
You can take anything, anything.
Stevie Ray Vaughan




Com a la illada de la nit, els ocells morts de l’arc del cel o el ventall de pedra al manubri dessagnat de l’espera. —No digues res dels armaris amb teranyines corcats pel silenci: davant de tanta absència, només puc assassinar el calendari i engolir la bilis dels minuts. En algun racó repica avariat el paradís; de vegades els ullals de les parets i el seu baf de cadàver anuncien els focs del subsòl. Mentre un bordell d’insectes puja al meu cos, la boira acolora la meua entranya.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





COMO EN EL IJAR DE LA NOCHE




Take anything you want from me,
You can take anything, anything.
Stevie Ray Vaughan




Como en el ijar de la noche, los pájaros muertos del arco iris o el abanico de piedra en el manubrio desangrado de la espera. —No digas nada de los armarios con telarañas carcomidos por el silencio: ante tanta ausencia, solo puedo asesinar el calendario y tragar la bilis de los minutos. En algún rincón repica averiado el paraíso; a veces los colmillos de las paredes y su vapor de cadáver, anuncian los fuegos del subsuelo. Mientras un burdel de insectos sube a mi cuerpo, la bruma colorea mi entraña.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga