sábado, 29 de diciembre de 2018

PORT ERRANT

Imagen FB de Pere Bessó





PORT ERRANT




En la punta del pie el salto.
Parece la historia de alguien que fue y no volvió:
es allí adonde voy.
Clarice Lispector




Un gos llepa com un os el miratge de l’ombra: en la humitat negra del cel, la fulla dels infantaments en una gota de caus nues. Dormen clavats en la nit els insomnis, els embalums obscens furgant en els balcons: el vertigen arremolina les pol·lucions grogues de les bèsties. (De vegades ens mata la sotsobra de la nostàlgia i aquests fingiments i rancors acoltellats en els bordells enrunats de la mortalla de l’última paraula pronunciada.)

En la brasa de pluja de les explosions, la nuesa esmicolada en la golfa davant del rellotge: sempre fou imposible el teu cos, els buits del fred i les altes llunes, àuries del teu tòrax.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PUERTO ERRANTE




En la punta del pie el salto.
Parece la historia de alguien que fue y no volvió:
es allí adonde voy.
Clarice Lispector




Un perro lame como un hueso el espejismo de la sombra: en la humedad negra del cielo, la foja de los alumbramientos en una gota de desnudas madrigueras. Duermen clavados en la noche los insomnios, los bultos obscenos hurgando en los balcones: el vértigo arremolina las amarillas poluciones de las bestias. (A veces nos mata la zozobra de la nostalgia y esos fingimientos y rencores acuchillados en los burdeles desmoronados de la mortaja de la última palabra pronunciada.)

En la brasa de lluvia de las explosiones, la desnudez hecha añicos en el desván: frente al reloj siempre fue imposible tu cuerpo, los huecos del frío y las altas lunas, áureas de tu tórax.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga